La borniCuina

Gairebé tothom us dirà que els macarrons són un dels plats preferits dels infants. I la immensa majoria s'imaginen el plat de macarrons amb un bon sofregit i carn picada, que és com s'acostumen a preparar, siguin per infants o no. Doncs bé, a mi aquests macarrons no m'han acabat de fer el pes mai, i ja de petit vaig veure que a casa també els preparaven d'una altra manera, més senzilla i per mi molt més agradable. Només duien beixamel i un increïble gratinat de formatge per damunt (com el dels canelons tradicionals). Em vaig acostumar a cuinar-los així, tot i que he de dir que a vegades els preparo amb el típic sofregit i carn picada, i després els vaig sofisticar una mica amb l'afegitó del salmó. En realitat només cal bullir els macarrons el temps que indiqui el fabricant, barrejar-hi el salmó talladet a bocins petits, fer una beixamel espessa i escampar-la per damunt, cobrir de formatge ratllat i gratinar. Però, és clar, sempre hi ha els petits detalls que...

Segurament els experts en quiches trobarien inadequada la denominació d'aquest plat, però és un plat experimental, fruit de barrejar experiència, creativitat, i idees agafades d'aquí i d'allà que d'alguna manera es referien a la quiche i les seves moltes variants. Una cosa essencial a l'hora de plantejar-se fer aquesta recepta és el motlle del que disposeu. Jo en feia servir un de metàl·lic la base del qual es podia separar de la corona. En aquest cas només calia posar paper sulfurat (del que pot anar al forn) a la base i untar amb mantega o margarina la part interior de la corona a fi que la quiche no s'enganxés. Després vaig fer-ne servir un de vidre (Pyrex) d'una sola peça; aquest l'unto per tot sense escatimar amb mantega i tampoc s'enganxa. En tots els casos, una mica enganxada la massa a les vores és un problemet habitual però fàcil de corregir amb la punta d'un ganivet. Bé, som-hi. Poseu una paella grossa al foc, un raig d'oli, esc...

Aquesta és una recepta fàcil i que atipa. La faig amb pitreres de pollastre, bàsicament perquè la melositat de les cuixes a mi no m'agrada. El primer que fareu és tallar dues o tres cebes en juliana (no a quadradets petits) a fi que també es notin quan es mengi aquest plat, i les sofregireu amb una mica de sal fins que quedin transparents i ben estovades. Mentrestant, agafeu dues pitreres i talleu-les a daus irregulars. Quan la ceba s'hagi confitat ben bé, apugeu la intensitat del foc i tireu-hi els trossos de pollastre. Remeneu de tant en tant fins que estigui molt ben cuit. En aquest punt abocareu a la cassola un bon raig de nata líquida (crema de llet), remenareu una mica i hi afegireu el curry en pols. Si és del que no pica n'hi podeu posar dues o tres culleradetes. Si l'hi poseu picant, aneu alerta perquè amb una culleradeta segurament n'hi haurà prou. També podeu barrejar els dos tipus de curry. Remeneu bé a fi que s'integri i agafi tot plegat un col...

Aquesta recepta s'ha convertit darrerament en un clàssic pels diumenges, entre altres coses perquè agrada molt i no és difícil, tot i que necessita temps i d'aquí que la prepari els dies de festa. Això sí, com tot, s'ha de fer amb "carinyo". És una lassagna estil bolognesa, és a dir, de carn. Concretament la faig servir picada i barrejada de porc i vedella (50% de cada). Primer de tot fareu el sofregit (vegeu l'entrada sobre aquest tema en aquest blog ), un sofregit exprés que no necessita gaire temps. Dues cebes tallades de qualsevol manera (petiteta però no cal mirar prim perquè després ho passareu tot pel túrmix) en una paella amb un raig d'oli (no us passeu) calent. La intensitat del foc, mitjana tirant a alta. Si teniu una fulla de llorer, poseu-la ara. Primer la ceba es tornarà transparent i quan comenci a enrossir-se hi posareu el tomàquet, natural ratllat o un bon tomàquet de pot. El tomàquet es cou aviat, tres o quatre minuts, i serà el moment d...

Molta gent odia directament fer una beixamel i, o bé no en fa o bé la compra ja feta. Per això potser el primer que cal dir és que fer una bona beixamel no és ni difícil ni laboriós. De fet, és senzill i una mica avorrit. La beixamel es fa amb mantega, farina, llet i un polsim de sal (un punt de nou moscada hi acostuma a anar molt bé). El secret essencial és coure bé la farina en la mantega abans de començar a abocar la llet. Per tant, poseu un cassó al foc (intensitat mitjana-baixa) i desfeu-hi la mantega (posem uns 100 gr.). Quan és líquida, hi abocareu la farina (aproximadament la mateixa quantitat, però l'important és que no poden quedar grumolls; al contrari, heu de veure una barreja semi-líquida i brillant. Per tant, quan aboqueu la farina, remeneu bé amb una cullera de fusta fins a aconseguir aquesta crema brillant. I a partir d'aquí hi anireu abocant la llet. Un fals mite diu que no pot estar gaire freda, però la podeu emprar sortint de la nevera i no passa res. Heu...

Segurament va ser una de les sorpreses més grans que vaig experimentar fa alguns anys: els borniTigres van resultar un plat exquisit dels infants !! Naturalment havia eliminat de la recepta l'ingredient que els fa picants (el bitxo), però mai hauria previst que serien els infants els que més disfrutarien menjant els borniTigres. I naturalment no ho dic només per les meves filles (seria una opinió esbiaixada): tots els infants que han passat per casa es mostren entusiasmats pels borniTigres. La recepta no té secrets, però és una mica laboriosa. Un consell, abans de començar, és que el dia que us poseu a preparar-ne no frisseu i hi dediqueu temps per tal de fer-ne més del compte i congelar-los. Queden perfectes i teniu una reserva al congelador que us pot anar molt bé aquell dia que s'han acabat les idees o quan la mandra de cuinar ens aclapara. Primer de tot netegeu els musclos (estirant el "fregall" i rascant una mica les closques -- no cal ser obsessius, però)...