Passa al contingut principal

La borniLassagna

Aquesta recepta s'ha convertit darrerament en un clàssic pels diumenges, entre altres coses perquè agrada molt i no és difícil, tot i que necessita temps i d'aquí que la prepari els dies de festa. Això sí, com tot, s'ha de fer amb "carinyo". És una lassagna estil bolognesa, és a dir, de carn. Concretament la faig servir picada i barrejada de porc i vedella (50% de cada). Primer de tot fareu el sofregit (vegeu l'entrada sobre aquest tema en aquest blog), un sofregit exprés que no necessita gaire temps. Dues cebes tallades de qualsevol manera (petiteta però no cal mirar prim perquè després ho passareu tot pel túrmix) en una paella amb un raig d'oli (no us passeu) calent. La intensitat del foc, mitjana tirant a alta. Si teniu una fulla de llorer, poseu-la ara. Primer la ceba es tornarà transparent i quan comenci a enrossir-se hi posareu el tomàquet, natural ratllat o un bon tomàquet de pot. El tomàquet es cou aviat, tres o quatre minuts, i serà el moment d'abocar una tasseta de conyac, remenar bé i esperar que s'evapori l'alcohol. Aquest és d'aquells moments sublims en què s'ha d'ensumar bé el vapor que puja de la paella.


Ara ja hi podreu posar la carn picada (amb uns 750-800 gr n'hi ha prou per una lassagna de 3 pisos per quatre persones), afegireu sal, pebre negre i una mica de romaní o farigola amb moderació, i anireu remenant fins que la veureu cuita (el color de cru va canviant a cuit) sense passar-se, que no quedi resseca. Quan estigui, reserveu-la que es refredi almenys una mica. Si voleu, en aquest punt podeu posar les plaques de lassagna (en fareu servir 16 però els paquets en solen dur 18) en remull en aigua calentona (jo faig servir gairebé sempre les que no s'han de bullir) i mentre s'estoven teniu temps de fer la beixamel tal com s'explica aquí.

La carn amb el sofregit que heu reservat la posareu en un bol gros, hi afegireu una mica de paté (mitja llauneta) i ho triturareu tot fins que quedi una pasta. Si cal, hi podeu posar una mica de llet o nata líquida per a que quedi més pastosa. Treieu les plaques de l'aigua (uns 20 minuts sol ser suficient) i esteneu-les a sobre d'un drap net per a què s'eixuguin. Doneu-lis la volta al cap d'uns minuts o acabeu-les d'eixugar amb paper de cuina. Ara ja teniu tots els elements per a muntar la lassagna. Podeu encendre el forn i posar-lo a 180º i per a gratinar.


Jo faig servir una safata rectangular plana i començo posant una mica de beixamel escampada i quatre plaques que se solapin una mica al damunt. Amb la barreja de carn faig un primer pis, poso una mica de beixamel (a vegades també formatge, però poc) i tapo amb quatre plaques més. I repeteixo l'operació fins a tenir els 3 pisos. Barregeu bé la beixamel si us havia quedat una mica "solidificada" i aboque-la per damunt del darrer pis de plaques de pasta. Poseu-hi formatge ratllat (l'Emmental és perfecte aquí) sense escatimar, i sis boletes de mantega repartides per tota la superfície.

Gratineu al forn fins que agafi el color torradet que us agradi més i ja us la podreu menjar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...