Passa al contingut principal

Macarrons amb salmó fumat i beixamel

Gairebé tothom us dirà que els macarrons són un dels plats preferits dels infants. I la immensa majoria s'imaginen el plat de macarrons amb un bon sofregit i carn picada, que és com s'acostumen a preparar, siguin per infants o no. Doncs bé, a mi aquests macarrons no m'han acabat de fer el pes mai, i ja de petit vaig veure que a casa també els preparaven d'una altra manera, més senzilla i per mi molt més agradable. Només duien beixamel i un increïble gratinat de formatge per damunt (com el dels canelons tradicionals).

Em vaig acostumar a cuinar-los així, tot i que he de dir que a vegades els preparo amb el típic sofregit i carn picada, i després els vaig sofisticar una mica amb l'afegitó del salmó. En realitat només cal bullir els macarrons el temps que indiqui el fabricant, barrejar-hi el salmó talladet a bocins petits, fer una beixamel espessa i escampar-la per damunt, cobrir de formatge ratllat i gratinar.



Però, és clar, sempre hi ha els petits detalls que poden engrandir (o arruïnar) un plat. Per exemple, quins macarrons podem emprar? Jo us suggereixo que siguin grossos perquè quan es mengin es noti el gust de la pasta. Si són prims en realitat sembla que acompanyin en comptes de ser els protagonistes del plat. A més, el gustet de la pasta cuita, tota sola, s'ha de saber apreciar. Pel que fa al salmó, si el poseu fumat (cosa que us aconsello perquè té un gust més intens) aneu alerta amb la sal que poseu a l'aigua de bullir els macarrons: no us passeu ! Pel que fa a la beixamel, aquí trobareu una explicació de com la podeu fer. Finalment, recordeu que abans de gratinar heu de tenir el forn calent i que si poseu cinc o sis trossets de mantega per damunt del formatge us quedarà un gratinat més brillant i gustós.

Com que sempre hi ha algú a qui no agrada el salmó fumat, una variant d'aquest plat es pot preparar amb beicon. Abans de barrejar-lo amb els macarrons l'haureu de fregir lleugerament, però el resultat sol ser igualment bo, malgrat hi hagi aquest extra de greixos.














Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...