Segurament els experts en quiches trobarien inadequada la denominació d'aquest plat, però és un plat experimental, fruit de barrejar experiència, creativitat, i idees agafades d'aquí i d'allà que d'alguna manera es referien a la quiche i les seves moltes variants.
Una cosa essencial a l'hora de plantejar-se fer aquesta recepta és el motlle del que disposeu. Jo en feia servir un de metàl·lic la base del qual es podia separar de la corona. En aquest cas només calia posar paper sulfurat (del que pot anar al forn) a la base i untar amb mantega o margarina la part interior de la corona a fi que la quiche no s'enganxés. Després vaig fer-ne servir un de vidre (Pyrex) d'una sola peça; aquest l'unto per tot sense escatimar amb mantega i tampoc s'enganxa. En tots els casos, una mica enganxada la massa a les vores és un problemet habitual però fàcil de corregir amb la punta d'un ganivet.
Bé, som-hi. Poseu una paella grossa al foc, un raig d'oli, escalfeu i aboqueu-hi tota la ceba, que prèviament haureu tallat en juliana (2 o 3 cebes, perquè redueixen molt en coure's). Mentre es cou a foc mitjà, treieu els pinyols dels dàtils i talleu-los a bocins no massa petits. Han de ser dàtils naturals, no dels que venen ensucrats, perquè ja són prou dolços. Amb sis o set n'hi haurà prou. Quan la ceba estigui força cuita, aboqueu els dàtils i remeneu bé. Deixeu coure una mica i mentrestant talleu el beicon a bocins petitets. No us passeu de quantitat si no voleu que la quiche sigui massa greixosa. Tireu el beicon a la paella, remeneu i que es cogui tot plegat uns 5 minuts. Enretireu del foc i deixeu refredar aquesta barreja.
Enceneu el forn a uns 200º (dalt i baix). Ara prepareu el motlle tal com hem dit més amunt, desenrotlleu la massa de pasta brisa (a vegades en diuen "quebrada") i forreu el motlle. És una operació delicada però no impossible. Punxeu la base amb una forquilla, repetides vegades i de forma repartida per tal que no pugi amb l'escalfor. Quan el forn sigui calent, fiqueu el motlle a la part de més avall. Hi haurà d'estar uns 10 minuts o fins que les vores agafin color.
En un bol gros bateu 3 o 4 ous, afegiu una mica de formatge ratllat (el que us agradi més) i aboqueu-hi el contingut de la paella (ceba, dàtils i beicon). Remeneu enèrgicament. Quan sigui el moment, traieu el motlle del forn, aboqueu-hi el contingut del bol ben escampat per tot arreu i poseu abundant formatge ratllat per damunt. A mi m'agrada el gustet de l'Emmental, però si el trobeu massa dolcenc el canvieu per un altre.
Enforneu en les mateixes condisions (200º, calor a dalt i a baix, safata a la part de baix) i deixeu coure fins que agafi un bon color torrat, com es veu a la foto. Penseu que aquesta quiche es menja freda. Prepareu-la, doncs, amb temps suficient, calculant que entre tot plegat tardareu una horeta o una mica més.
Una cosa essencial a l'hora de plantejar-se fer aquesta recepta és el motlle del que disposeu. Jo en feia servir un de metàl·lic la base del qual es podia separar de la corona. En aquest cas només calia posar paper sulfurat (del que pot anar al forn) a la base i untar amb mantega o margarina la part interior de la corona a fi que la quiche no s'enganxés. Després vaig fer-ne servir un de vidre (Pyrex) d'una sola peça; aquest l'unto per tot sense escatimar amb mantega i tampoc s'enganxa. En tots els casos, una mica enganxada la massa a les vores és un problemet habitual però fàcil de corregir amb la punta d'un ganivet.
Bé, som-hi. Poseu una paella grossa al foc, un raig d'oli, escalfeu i aboqueu-hi tota la ceba, que prèviament haureu tallat en juliana (2 o 3 cebes, perquè redueixen molt en coure's). Mentre es cou a foc mitjà, treieu els pinyols dels dàtils i talleu-los a bocins no massa petits. Han de ser dàtils naturals, no dels que venen ensucrats, perquè ja són prou dolços. Amb sis o set n'hi haurà prou. Quan la ceba estigui força cuita, aboqueu els dàtils i remeneu bé. Deixeu coure una mica i mentrestant talleu el beicon a bocins petitets. No us passeu de quantitat si no voleu que la quiche sigui massa greixosa. Tireu el beicon a la paella, remeneu i que es cogui tot plegat uns 5 minuts. Enretireu del foc i deixeu refredar aquesta barreja.
Enceneu el forn a uns 200º (dalt i baix). Ara prepareu el motlle tal com hem dit més amunt, desenrotlleu la massa de pasta brisa (a vegades en diuen "quebrada") i forreu el motlle. És una operació delicada però no impossible. Punxeu la base amb una forquilla, repetides vegades i de forma repartida per tal que no pugi amb l'escalfor. Quan el forn sigui calent, fiqueu el motlle a la part de més avall. Hi haurà d'estar uns 10 minuts o fins que les vores agafin color.
En un bol gros bateu 3 o 4 ous, afegiu una mica de formatge ratllat (el que us agradi més) i aboqueu-hi el contingut de la paella (ceba, dàtils i beicon). Remeneu enèrgicament. Quan sigui el moment, traieu el motlle del forn, aboqueu-hi el contingut del bol ben escampat per tot arreu i poseu abundant formatge ratllat per damunt. A mi m'agrada el gustet de l'Emmental, però si el trobeu massa dolcenc el canvieu per un altre.
Enforneu en les mateixes condisions (200º, calor a dalt i a baix, safata a la part de baix) i deixeu coure fins que agafi un bon color torrat, com es veu a la foto. Penseu que aquesta quiche es menja freda. Prepareu-la, doncs, amb temps suficient, calculant que entre tot plegat tardareu una horeta o una mica més.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada