Segurament va ser una de les sorpreses més grans que vaig experimentar fa alguns anys: els borniTigres van resultar un plat exquisit dels infants !! Naturalment havia eliminat de la recepta l'ingredient que els fa picants (el bitxo), però mai hauria previst que serien els infants els que més disfrutarien menjant els borniTigres. I naturalment no ho dic només per les meves filles (seria una opinió esbiaixada): tots els infants que han passat per casa es mostren entusiasmats pels borniTigres.
La recepta no té secrets, però és una mica laboriosa. Un consell, abans de començar, és que el dia que us poseu a preparar-ne no frisseu i hi dediqueu temps per tal de fer-ne més del compte i congelar-los. Queden perfectes i teniu una reserva al congelador que us pot anar molt bé aquell dia que s'han acabat les idees o quan la mandra de cuinar ens aclapara.
Primer de tot netegeu els musclos (estirant el "fregall" i rascant una mica les closques -- no cal ser obsessius, però) i els obrireu al vapor. Heu de tenir en compte la proporcionalitat entre la quantitat de musclos i la capacitat del recipient: si estan massa apretats, alguns no s'obriran. El recipient amb els musclos nets el posareu al foc ben viu. No cal que hi afegiu res, ni aigua, ni llorer, ni juliverd... És essencial que el gust del musclo no quedi emmascarat. Just quan s'hagin obert (és qüestió de minuts) retirareu l'olla del foc i la mantindreu tapada a fi d'evitar que els musclos s'assequin. És molt important que no us passeu de cocció.
Ara, en una paella amb un raig d'oli hi sofregireu ceba abundant (dues o tres) i una mica de pebrot verd (amb mig n'hi haurà de sobres) tot tallat ben menut. En aquest punt decidireu si hi poseu bitxo o no. Personalment, si no n'han de menjar infants, us aconsello que n'hi poseu (amb moderació). Si no n'hi heu posat i algun comensal els voldria picantets sempre s'hi podrà posar unes gotetes de Tabasco just en el moment de menjar-se'ls.
Poseu-hi un polsim de sal. Mentre es va sofregint la ceba i el pebrot, separareu els musclos de les closques i guardareu (en un escorredor) les que siguin més maques i no tinguin allò que permet al musclo enganxar-s'hi. Si aconseguiu que siguin de mida similar, millor. Us en sobraran, i per tant les que estiguin trencades o tinguin petxines aferrades o simplement no us agradin, les podeu llençar.
Els musclos ara els tallareu amb un ganivet ben esmolat, de manera que quedin ben esmicolats, de la mateixa mida aproximada que havíeu tallat la ceba abans.
Quan la ceba del sofregit sigui ben cuita, és a dir s'haurà tornat transparent i serà rossa brillant, i el pebrot verd també, hi tirareu els musclos que acabeu de tallar ben petits, donareu dues voltes amb la cullera de fusta per tal de barrejar-ho ben bé i hi tirareu la farina (normal, no de força). Si heu començat amb 1 Kg de musclos, podeu posar 3 cullerades soperes de farina. Remeneu bé fins que la farina no es vegi i s'hagi cuit i integrat amb el sofregit i els musclos. I ara hi abocareu una mica de llet i anireu remenant, una mica mes de llet i seguireu remenant... i així fins que tingueu una massa espessa. Deixeu-la refredar i aneu omplint amb una cullereta les closques que havíeu guardat. Han de quedar ben farcides, no merament planes.
I arribem al final. Batreu un o dos ous en un bol, i tindreu un plat fondo amb farina de galeta (galeta picada o pa eixut ratllat). Doncs bé, anireu agafant les closques farcides i d'una en una les passareu primer per l'ou batut i després per la farina de galeta. És en aquest punt que podeu reservar els borniTigres per congelar. Si ho feu, recordeu que no caldrà descongelar-los quan els vulgueu utilitzar. Igual que els que esteu preparant, els posareu en oli ben calent, primer amb la closca cap avall (a fi d'evitar que la part més interior quedi freda) i després a l'inrevés fins que estiguin ben daurats (vegeu la fotografia).
La recepta no té secrets, però és una mica laboriosa. Un consell, abans de començar, és que el dia que us poseu a preparar-ne no frisseu i hi dediqueu temps per tal de fer-ne més del compte i congelar-los. Queden perfectes i teniu una reserva al congelador que us pot anar molt bé aquell dia que s'han acabat les idees o quan la mandra de cuinar ens aclapara.
Primer de tot netegeu els musclos (estirant el "fregall" i rascant una mica les closques -- no cal ser obsessius, però) i els obrireu al vapor. Heu de tenir en compte la proporcionalitat entre la quantitat de musclos i la capacitat del recipient: si estan massa apretats, alguns no s'obriran. El recipient amb els musclos nets el posareu al foc ben viu. No cal que hi afegiu res, ni aigua, ni llorer, ni juliverd... És essencial que el gust del musclo no quedi emmascarat. Just quan s'hagin obert (és qüestió de minuts) retirareu l'olla del foc i la mantindreu tapada a fi d'evitar que els musclos s'assequin. És molt important que no us passeu de cocció.
Ara, en una paella amb un raig d'oli hi sofregireu ceba abundant (dues o tres) i una mica de pebrot verd (amb mig n'hi haurà de sobres) tot tallat ben menut. En aquest punt decidireu si hi poseu bitxo o no. Personalment, si no n'han de menjar infants, us aconsello que n'hi poseu (amb moderació). Si no n'hi heu posat i algun comensal els voldria picantets sempre s'hi podrà posar unes gotetes de Tabasco just en el moment de menjar-se'ls.
Poseu-hi un polsim de sal. Mentre es va sofregint la ceba i el pebrot, separareu els musclos de les closques i guardareu (en un escorredor) les que siguin més maques i no tinguin allò que permet al musclo enganxar-s'hi. Si aconseguiu que siguin de mida similar, millor. Us en sobraran, i per tant les que estiguin trencades o tinguin petxines aferrades o simplement no us agradin, les podeu llençar.
Els musclos ara els tallareu amb un ganivet ben esmolat, de manera que quedin ben esmicolats, de la mateixa mida aproximada que havíeu tallat la ceba abans.
Quan la ceba del sofregit sigui ben cuita, és a dir s'haurà tornat transparent i serà rossa brillant, i el pebrot verd també, hi tirareu els musclos que acabeu de tallar ben petits, donareu dues voltes amb la cullera de fusta per tal de barrejar-ho ben bé i hi tirareu la farina (normal, no de força). Si heu començat amb 1 Kg de musclos, podeu posar 3 cullerades soperes de farina. Remeneu bé fins que la farina no es vegi i s'hagi cuit i integrat amb el sofregit i els musclos. I ara hi abocareu una mica de llet i anireu remenant, una mica mes de llet i seguireu remenant... i així fins que tingueu una massa espessa. Deixeu-la refredar i aneu omplint amb una cullereta les closques que havíeu guardat. Han de quedar ben farcides, no merament planes.
I arribem al final. Batreu un o dos ous en un bol, i tindreu un plat fondo amb farina de galeta (galeta picada o pa eixut ratllat). Doncs bé, anireu agafant les closques farcides i d'una en una les passareu primer per l'ou batut i després per la farina de galeta. És en aquest punt que podeu reservar els borniTigres per congelar. Si ho feu, recordeu que no caldrà descongelar-los quan els vulgueu utilitzar. Igual que els que esteu preparant, els posareu en oli ben calent, primer amb la closca cap avall (a fi d'evitar que la part més interior quedi freda) i després a l'inrevés fins que estiguin ben daurats (vegeu la fotografia).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada