Molta gent odia directament fer una beixamel i, o bé no en fa o bé la compra ja feta. Per això potser el primer que cal dir és que fer una bona beixamel no és ni difícil ni laboriós. De fet, és senzill i una mica avorrit.
La beixamel es fa amb mantega, farina, llet i un polsim de sal (un punt de nou moscada hi acostuma a anar molt bé). El secret essencial és coure bé la farina en la mantega abans de començar a abocar la llet. Per tant, poseu un cassó al foc (intensitat mitjana-baixa) i desfeu-hi la mantega (posem uns 100 gr.). Quan és líquida, hi abocareu la farina (aproximadament la mateixa quantitat, però l'important és que no poden quedar grumolls; al contrari, heu de veure una barreja semi-líquida i brillant. Per tant, quan aboqueu la farina, remeneu bé amb una cullera de fusta fins a aconseguir aquesta crema brillant. I a partir d'aquí hi anireu abocant la llet. Un fals mite diu que no pot estar gaire freda, però la podeu emprar sortint de la nevera i no passa res.
Heu de tenir en compte, però, que el procés que inicieu quan comenceu a abocar la llet té un punt d'artístic. Contínuament remenareu amb la cullera (és igual si canvieu de sentit, aquí no esteu fent all-i-oli) i quan noteu un lleuger augment de la resistència de la beixamel que esteu fent és quan haureu d'abocar una mica més de llet. Si espereu més del compte, la beixamel s'espessirà massa i quan aboqueu la llet es formaran grumolls; he de dir que, en la majoria de casos, desapareixen al cap de poc de seguir remenant, però podria passar que destrossessiu la beixamel !! Per tant, és una qüestió de sensibilitat: quan augmenta lleument la resistència a la cullera, aboqueu llet i notareu com la barreja es torna líquida; remeneu més, torneu a notar la resistència i aboqueu-hi més llet. I anar fent fins que tingueu la consistència que us interessa. Una beixamel ben espessa no sempre és el que reclama el plat que estem cuinant. Teniu en compte, també, que la beixamel quan es refreda s'espesseix bastant. En el moment que doneu per acabada l'operació i tingueu la consistència desitjada, aparteu el cassó del foc i poseu-hi un polsim de sal (i també la nou moscada, si us hi agrada), i remeneu a fi d'integrar aquests elements en la beixamel.
La beixamel es fa amb mantega, farina, llet i un polsim de sal (un punt de nou moscada hi acostuma a anar molt bé). El secret essencial és coure bé la farina en la mantega abans de començar a abocar la llet. Per tant, poseu un cassó al foc (intensitat mitjana-baixa) i desfeu-hi la mantega (posem uns 100 gr.). Quan és líquida, hi abocareu la farina (aproximadament la mateixa quantitat, però l'important és que no poden quedar grumolls; al contrari, heu de veure una barreja semi-líquida i brillant. Per tant, quan aboqueu la farina, remeneu bé amb una cullera de fusta fins a aconseguir aquesta crema brillant. I a partir d'aquí hi anireu abocant la llet. Un fals mite diu que no pot estar gaire freda, però la podeu emprar sortint de la nevera i no passa res.
Heu de tenir en compte, però, que el procés que inicieu quan comenceu a abocar la llet té un punt d'artístic. Contínuament remenareu amb la cullera (és igual si canvieu de sentit, aquí no esteu fent all-i-oli) i quan noteu un lleuger augment de la resistència de la beixamel que esteu fent és quan haureu d'abocar una mica més de llet. Si espereu més del compte, la beixamel s'espessirà massa i quan aboqueu la llet es formaran grumolls; he de dir que, en la majoria de casos, desapareixen al cap de poc de seguir remenant, però podria passar que destrossessiu la beixamel !! Per tant, és una qüestió de sensibilitat: quan augmenta lleument la resistència a la cullera, aboqueu llet i notareu com la barreja es torna líquida; remeneu més, torneu a notar la resistència i aboqueu-hi més llet. I anar fent fins que tingueu la consistència que us interessa. Una beixamel ben espessa no sempre és el que reclama el plat que estem cuinant. Teniu en compte, també, que la beixamel quan es refreda s'espesseix bastant. En el moment que doneu per acabada l'operació i tingueu la consistència desitjada, aparteu el cassó del foc i poseu-hi un polsim de sal (i també la nou moscada, si us hi agrada), i remeneu a fi d'integrar aquests elements en la beixamel.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada