Passa al contingut principal

El borniPollo al curry amb raïm

Aquesta és una recepta fàcil i que atipa. La faig amb pitreres de pollastre, bàsicament perquè la melositat de les cuixes a mi no m'agrada. El primer que fareu és tallar dues o tres cebes en juliana (no a quadradets petits) a fi que també es notin quan es mengi aquest plat, i les sofregireu amb una mica de sal fins que quedin transparents i ben estovades. Mentrestant, agafeu dues pitreres i talleu-les a daus irregulars. Quan la ceba s'hagi confitat ben bé, apugeu la intensitat del foc i tireu-hi els trossos de pollastre. Remeneu de tant en tant fins que estigui molt ben cuit.


En aquest punt abocareu a la cassola un bon raig de nata líquida (crema de llet), remenareu una mica i hi afegireu el curry en pols. Si és del que no pica n'hi podeu posar dues o tres culleradetes. Si l'hi poseu picant, aneu alerta perquè amb una culleradeta segurament n'hi haurà prou. També podeu barrejar els dos tipus de curry. Remeneu bé a fi que s'integri i agafi tot plegat un coloret preciós i deixi anar aquella oloreta tan peculiar.

Finalment, poseu-hi uns quants grans de raïm ben dolç (i si el trobeu sense pinyols, millor). Si no és època de raïm també hi va bé la pinya natural o, en darrer extrem, de pot. I si no us agrada ni el raïm ni la pinya o si voleu provar la senzillesa, poseu-hi daus de poma prèviament enrossits en una paella amb mantega.

Remeneu una mica més i aparteu-ho del foc, deixeu reposar dos o tres minuts i ja està a punt.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...