Passa al contingut principal

Cistellets de formatge

En una altra entrada d'aquest blog ja vaig comentar la versatilitat de la pasta de fulls i les moltes possibilitats que ofereix. Un dia, aprofitant tot això, se'm va ocórrer la recepta que us explico a continuació. És molt simple i agrada molt, dues coses essencials de la borniCuina (encara que no sempre es poden garantir).


Agafeu la pasta de fulls (millor si no és de la congelada, així no heu d'esperar que es descongeli) rectangular, esteneu-la i estireu-la una mica amb les mans. En funció del diàmetre del motlle que utilitzareu (ha de ser apte per anar al forn), busqueu un recipient de diàmetre major (uns 2 cm basten) que us servirà per a tallar els cercles de pasta de fulls amb els que fareu els cistellets. Pels motlles de la foto, una làmina de pasta és suficient per a treure'n quatre cercles.

Unteu amb mantega, sense por, l'interior dels motlles. Poseu el recipient que hàgiu triat (pot ser un bol mateix) damunt la pasta, premeu fort i talleu tot al voltant amb un ganivet esmolat sense serra (el tall serà més net). Separeu aquest cercle de la làmina i col·loqueu-lo amb cura dins un dels motlles, de manera que toqui ben bé el fons i els laterals, i deixeu-lo obert. Repetiu l'operació amb la resta de motlles.

Enceneu el forn, calor a dalt i a baix, sense ventilador, a una temperatura de 190ºC.

En un bol, si compteu fer quatre cistellets (4 motlles) bateu un ou, hi afegiu una mica de nata líquida i formatge ratllat (l'emmental, si us agrada, va molt bé, o també el cheddar, però qualsevol formatge ratllat de qualitat funcionarà) i remeneu bé, de manera que la mescla no quedi gaire líquida. Poseu-hi una punta de curry i repartiu aquesta sàvia mescla entre els 4 motlles forrats de pasta de fulls. tanqueu ara els cistellets duent la part superior de la pasta de fulls de cada motlle cap al centre i apretant amb els dits amb cura.

Ja podeu enfornar, a la part del mig-baix del forn, i coure fins que tinguin un color ben daurat (15 o 20 minuts, però cada forn és un món).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...