La pasta de fulls que podeu trobar a la majoria de supermercats i botigues d'alimentació té moltíssimes utilitats que poden resoldre un àpat o simplement alegrar-lo amb uns entrants. És fàcil de manipular, admet moltíssimes opcions, es cou aviat i el risc de fracàs és molt reduït.
A la imatge teniu una mostra de possibles formes fetes per algú (l'autor) que no és precisament un artista... Els rectangulars contenen escalivada (pebrots vermells i albergínia), i els que recorden vagament un croissant estan farcits amb pernil dolç i formatge. En general faig servir pasta de fulls rectangular i no la compro congelada (la trobareu refrigerada). Si és de la congelada caldrà descongelar-la prèviament i això requereix planificació, cosa que no sempre és possible. Si, en canvi, la teniu a la nevera, la podreu emprar en aquell moment terrorífic en què us pregunteu (o us pregunten) "què farem per sopar?"
Lògicament si els voleu farcir amb escalivada l'heu de tenir feta i freda, però podeu improvisar amb una mica de ceba (que es cou molt aviat) i beicon, o amb compota de poma, que es fa en 5 minuts: talleu dues o tres pomes a bocins petits, poseu-los en un vas alt, que pugui anar al microones. Afegiu una mica de sal, unes gotes de suc de llimona i un trosset de mantega. Tapeu amb paper film i poseu al microones 3 minuts. Tritureu bé, espereu que es refredi i ja la podeu fer servir. Amb una salsitxa de frankfurt tallada a bocinets molt petits pot quedar genial.
Quan tingueu la massa de fulls plana (normalment no cal allisar-la més quan l'heu desenrotllat de l'envàs) heu de decidir la forma dels "hojaldritos": rectangles, quadrats o triangles si voleu provar de fer els croissants. Talleu, doncs, la massa amb un ganivet de punta fina i molt esmolat o amb un d'aquests estris per tallar pizzes, i ompliu la meitat de cada forma (el quadrat, per exemple) amb el farcit que heu triat. Doblegueu la forma tapant el farcit i amb una forquilla segelleu les vores per a què el farcit no s'escapi. Podeu untar amb rovell d'ou la superfície a fi que el color surti més intens però no és imprescindible. Poseu al forn a uns 190º i espereu que es coguin. Sabreu que estan cuits pel volum (s'hauran inflat) i el color (daurat, més fosc), i aproximadament, si no són gaire grans (com els de la imatge), això tardarà uns 15 minuts.
Cal pensar en el nombre d'unitats que voleu preparar. Una massa normal us permet treure quatre unitats grans o vuit de petites. Podríeu quedar-vos amb gana !
A la imatge teniu una mostra de possibles formes fetes per algú (l'autor) que no és precisament un artista... Els rectangulars contenen escalivada (pebrots vermells i albergínia), i els que recorden vagament un croissant estan farcits amb pernil dolç i formatge. En general faig servir pasta de fulls rectangular i no la compro congelada (la trobareu refrigerada). Si és de la congelada caldrà descongelar-la prèviament i això requereix planificació, cosa que no sempre és possible. Si, en canvi, la teniu a la nevera, la podreu emprar en aquell moment terrorífic en què us pregunteu (o us pregunten) "què farem per sopar?"
Lògicament si els voleu farcir amb escalivada l'heu de tenir feta i freda, però podeu improvisar amb una mica de ceba (que es cou molt aviat) i beicon, o amb compota de poma, que es fa en 5 minuts: talleu dues o tres pomes a bocins petits, poseu-los en un vas alt, que pugui anar al microones. Afegiu una mica de sal, unes gotes de suc de llimona i un trosset de mantega. Tapeu amb paper film i poseu al microones 3 minuts. Tritureu bé, espereu que es refredi i ja la podeu fer servir. Amb una salsitxa de frankfurt tallada a bocinets molt petits pot quedar genial.
Quan tingueu la massa de fulls plana (normalment no cal allisar-la més quan l'heu desenrotllat de l'envàs) heu de decidir la forma dels "hojaldritos": rectangles, quadrats o triangles si voleu provar de fer els croissants. Talleu, doncs, la massa amb un ganivet de punta fina i molt esmolat o amb un d'aquests estris per tallar pizzes, i ompliu la meitat de cada forma (el quadrat, per exemple) amb el farcit que heu triat. Doblegueu la forma tapant el farcit i amb una forquilla segelleu les vores per a què el farcit no s'escapi. Podeu untar amb rovell d'ou la superfície a fi que el color surti més intens però no és imprescindible. Poseu al forn a uns 190º i espereu que es coguin. Sabreu que estan cuits pel volum (s'hauran inflat) i el color (daurat, més fosc), i aproximadament, si no són gaire grans (com els de la imatge), això tardarà uns 15 minuts.
Cal pensar en el nombre d'unitats que voleu preparar. Una massa normal us permet treure quatre unitats grans o vuit de petites. Podríeu quedar-vos amb gana !
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada