Passa al contingut principal

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada.


La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pilotes amb les mans (jo faig servir guants de làtex a posta per manipular aliments), de la mida que us vingui més de gust. Alerta, però, si les feu molt grosses perquè podrien quedar un pel crues al final. Quan les tingueu totes fetes, les enrossireu en una cassola amb el foc viu fins que facin una mica de crosta (queden segellades, per dir-ho així, i no quedaran seques després de la llarga cocció que fareu posteriorment.

Enretireu les pilotes, abaixeu la intensitat del foc fins que sigui mitjana i en el mateix oli (potser n'hi haureu d'afegir una mica) sofregiu una ceba tallada ben petita. Aquí trobareu més informació sobre els sofregits. Quan la ceba tingui un color marronós, afegiu-hi el tomàquet ratllat o triturat (si és de pot, vigileu la qualitat i el gust: no tots són iguals, ni de bon tros), deixeu coure cinc minuts i poseu-hi un bon raig de vi ranci. Si no en teniu podeu emprar conyac. Deixeu evaporar l'alcohol, remeneu bé i tireu-hi les pilotes que havíeu enrossit i segellat abans. Poseu dos cullerots d'aigua (mineral si la de l'aixeta no és prou bona), tapeu la cassola i comenceu a coure les pilotes a foc lent uns vint minuts.


Talleu unes quantes patates esqueixant-les per tal que amollin midó i ajudin a espessir la salsa de l'aguiat. Renteu-les ràpidament i aboqueu-les a la cassola. Seguiu la cocció amb la cassola tapada uns 15 o 20 minuts més i ja hi podreu abocar els pèsols. De frescos i tendres n'hi ha molt poc temps. En general n'hi ha de congelats que tenen la qualitat més que suficient i els podeu fer servir en aquest plat. Amb cinc minuts estan cuits. Al mateix temps hi podeu tirar uns quants rovellons en conserva (com sempre, trieu una bona qualitat) o els bolets que us agradin més (fredolics, llenegues, rossinyols...), però això dels bolets és opcional.

Per anar bé, aquest aguiat el deixareu reposar unes hores abans de menjar-lo. També podeu fer-lo d'un dia per l'altre.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...