A casa sempre en vàrem dir "xamfaina" però veig que s'ha d'escriure "samfaina". No sé per què, crec que la llengua oficial hauria de respectar almenys aquestes variants tan populars, però en fi, escriuré "samfaina" (i seguiré pronunciant "xamfaina"). Aquest és un dels plats dels que probablement en trobareu més variants. La que descriuré ara és molt senzilla quant al nombre d'ingredients i és exactament com la feia la meva àvia (nascuda l'any 1906 !), i que segurament va aprendre de la seva mare. D'aquestes variants n'hi ha alguna que ella no compartia en absolut, com la que inclou la ceba. En canvi podria admetre que s'hi posés pebrot vermell.
La primera cosa que heu de tenir en compte és que els ingredients (pebrots verds i albergínies) es redueixen molt durant la cocció. Per tant, agafeu una paella grossa i no us estranyi si us costa tapar-la al principi. La primera imatge mostra els ingredients acabats de posar a la paella, concretament hi ha 4 albergínies i 5 pebrots verds de la varietat que anomenen italiana i que coneixereu simplement perquè tenen un color verd més fosc que els altres. Podeu veure que està tot tallat a bocins petits però no massa petits. També hi ha un bon raig d'oli d'oliva. Heu de ser generosos amb l'oli; és possible que després (ja us diré quan) n'hagueu de treure una mica però seria imperdonable fer la samfaina amb poc oli (i penseu que el podreu aprofitar). La samfaina s'ha de fer a foc lent, concretament jo poso la intensitat 4 (sobre 9) i la paella ha d'estar tapada (faig servir una tapa d'alumini, no cal que encaixi bé). Poseu sal, remeneu bé per a repartir-la i comenceu la cocció. De tant en tant (cada 10 minuts més o menys) haureu de remenar bé la samfaina. Sentireu una olor magnífica tot just començar, i el color de la barreja anirà canviant.
A la foto de dalt estaríem a mig camí. Poden haver passat vint o vint-i-cinc minuts. Seguiu la cocció sense presses i remenant bé de tant en tant fins que el color s'hagi enfosquit molt, com es veu a la foto següent.
En aquest punt, si hi ha un excés d'oli el podeu treure (i quan sigui fred, suqueu-hi trossos de pa: sublim !); hi ratllareu un tomàquet madur (si pot ser i en memòria de les àvies, no feu servir tomàquet de pot en aquest plat), hi posareu un polsim de sal, remenareu bé i seguireu la cocció, sempre lentament, uns deu minuts més. El resultat ha de ser aproximadament el de la foto:
Fixeu-vos en el color, molt més fosc que al principi, que es correspon amb la integració dels elements al llarg del procés de cocció. Han de quedar molt tous, controleu que l'albergínia en cap cas hagi quedat fregida o crua: seria horrible !!
És un plat que demana temps (fet i fet, no menys d'una hora), no el prepareu amb presses perquè de qualsevol cosa en diuen samfaina en alguns restaurants. Ha de quedar melós, que no hàgiu de mastegar cap tros de pebrot ni d'albergínia quan us el mengeu. És especialment important que deixeu reposar la samfaina almenys unes hores, i si pot ser la prepareu el dia abans. S'ha de menjar quan té la temperatura de l'ambient. Seria un sacrilegi menjar-la freda de la nevera. Per tant, el meu consell és que no l'hi poseu (si no és estrictament necessari). I en qualsevol cas, si l'hi teniu, traieu-la una hora abans de menjar-vos-la.
Com que la samfaina demana temps, si en voleu fer més quantitat (i congelar-ne una part) podeu fer servir una cassola de fang més grossa i el resultat serà molt similar (segurament el foc haurà de ser una mica més intens). La samfaina la podeu menjar sola però és més habitual que serveixi d'acompanyament per uns bunyols de bacallà (o bacallà preparat d'altres maneres) o plats de carn.
La primera cosa que heu de tenir en compte és que els ingredients (pebrots verds i albergínies) es redueixen molt durant la cocció. Per tant, agafeu una paella grossa i no us estranyi si us costa tapar-la al principi. La primera imatge mostra els ingredients acabats de posar a la paella, concretament hi ha 4 albergínies i 5 pebrots verds de la varietat que anomenen italiana i que coneixereu simplement perquè tenen un color verd més fosc que els altres. Podeu veure que està tot tallat a bocins petits però no massa petits. També hi ha un bon raig d'oli d'oliva. Heu de ser generosos amb l'oli; és possible que després (ja us diré quan) n'hagueu de treure una mica però seria imperdonable fer la samfaina amb poc oli (i penseu que el podreu aprofitar). La samfaina s'ha de fer a foc lent, concretament jo poso la intensitat 4 (sobre 9) i la paella ha d'estar tapada (faig servir una tapa d'alumini, no cal que encaixi bé). Poseu sal, remeneu bé per a repartir-la i comenceu la cocció. De tant en tant (cada 10 minuts més o menys) haureu de remenar bé la samfaina. Sentireu una olor magnífica tot just començar, i el color de la barreja anirà canviant.
A la foto de dalt estaríem a mig camí. Poden haver passat vint o vint-i-cinc minuts. Seguiu la cocció sense presses i remenant bé de tant en tant fins que el color s'hagi enfosquit molt, com es veu a la foto següent.
En aquest punt, si hi ha un excés d'oli el podeu treure (i quan sigui fred, suqueu-hi trossos de pa: sublim !); hi ratllareu un tomàquet madur (si pot ser i en memòria de les àvies, no feu servir tomàquet de pot en aquest plat), hi posareu un polsim de sal, remenareu bé i seguireu la cocció, sempre lentament, uns deu minuts més. El resultat ha de ser aproximadament el de la foto:
És un plat que demana temps (fet i fet, no menys d'una hora), no el prepareu amb presses perquè de qualsevol cosa en diuen samfaina en alguns restaurants. Ha de quedar melós, que no hàgiu de mastegar cap tros de pebrot ni d'albergínia quan us el mengeu. És especialment important que deixeu reposar la samfaina almenys unes hores, i si pot ser la prepareu el dia abans. S'ha de menjar quan té la temperatura de l'ambient. Seria un sacrilegi menjar-la freda de la nevera. Per tant, el meu consell és que no l'hi poseu (si no és estrictament necessari). I en qualsevol cas, si l'hi teniu, traieu-la una hora abans de menjar-vos-la.
Com que la samfaina demana temps, si en voleu fer més quantitat (i congelar-ne una part) podeu fer servir una cassola de fang més grossa i el resultat serà molt similar (segurament el foc haurà de ser una mica més intens). La samfaina la podeu menjar sola però és més habitual que serveixi d'acompanyament per uns bunyols de bacallà (o bacallà preparat d'altres maneres) o plats de carn.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada