Us explico primer la manera com els vaig aprendre a fer a casa. Així els feia la meva mare, a qui la cuina no li agradava gens però algunes coses (poques) li sortien molt bé. Després us diré com els faig ara, adaptats als gustos de les meves filles.
Segurament la part més delicada d'aquest plat és el dessalat del bacallà. Amb els anys he après a fer-ho bé i amb resultats gairebé garantits. Compreu bacallà a tires o trossos però de bona qualitat (si n'hi ha de dos preus agafeu el car: amb uns 8 euros podreu fer bunyols per a 4 persones fàcilment). Poseu-los en un recipient i ompliu-lo d'aigua. Heu de pensar que quan s'hidratin creixeran una mica i no haurien de quedar fora de l'aigua. Per tant, sigueu generosos i que l'aigua cobreixi bé tots els trossos. Fiqueu-ho a la nevera i oblideu-vos-en durant quatre dies. Canvieu l'aigua, torneu a ficar-ho a la nevera i espereu un dia. Els trossos de bacallà han d'haver perdut la sal extra i s'han de poder menjar directament.
La part feixuga (que de fet no ho és gaire) de la recepta consisteix a esmicolar el bacallà en un bol gros. En haver acabat hi afegiu una mica de margarina (una cullerada de postre) i un ou i ho remeneu una mica. Hi afegiu farina (normal, no de força) i seguiu barrejant-ho tot fins que tingui la textura i consistència desitjada per passar a fregir. Abans, si voleu, poseu-hi julivert tallat petit i remeneu bé. Heu d'evitar que sigui una barreja massa líquida i també que sigui massa sòlida.
Poseu al foc una paella amb oli de gira-sol abundant i quan estigui ben calent hi aneu posant els bunyols, és a dir, amb dues forquilles aneu agafant porcions del bol (irregulars, salvatges) i les poseu a la paella. L'oli ha d'estar molt calent (però no fumejant) per tal que els bunyols quedin rossos de fora i tendres per dintre.
La variant que preparo últimament és molt semblant però inclou patata. Si incorporeu una patata bullida a la massa (barreja de bacallà, ou, margarina i farina) us quedarà més amorosida i els bunyols seran més flonjos i mengívols (però menys salvatges o rústics). Heu d'anar alerta al fregir perquè si porten patata es poden cremar més fàcilment (agafaran color abans).
Un bon acompanyament per aquest plat és l'amanida de tomàtiga, amb ceba, poma i olives.
Segurament la part més delicada d'aquest plat és el dessalat del bacallà. Amb els anys he après a fer-ho bé i amb resultats gairebé garantits. Compreu bacallà a tires o trossos però de bona qualitat (si n'hi ha de dos preus agafeu el car: amb uns 8 euros podreu fer bunyols per a 4 persones fàcilment). Poseu-los en un recipient i ompliu-lo d'aigua. Heu de pensar que quan s'hidratin creixeran una mica i no haurien de quedar fora de l'aigua. Per tant, sigueu generosos i que l'aigua cobreixi bé tots els trossos. Fiqueu-ho a la nevera i oblideu-vos-en durant quatre dies. Canvieu l'aigua, torneu a ficar-ho a la nevera i espereu un dia. Els trossos de bacallà han d'haver perdut la sal extra i s'han de poder menjar directament.
La part feixuga (que de fet no ho és gaire) de la recepta consisteix a esmicolar el bacallà en un bol gros. En haver acabat hi afegiu una mica de margarina (una cullerada de postre) i un ou i ho remeneu una mica. Hi afegiu farina (normal, no de força) i seguiu barrejant-ho tot fins que tingui la textura i consistència desitjada per passar a fregir. Abans, si voleu, poseu-hi julivert tallat petit i remeneu bé. Heu d'evitar que sigui una barreja massa líquida i també que sigui massa sòlida.
Poseu al foc una paella amb oli de gira-sol abundant i quan estigui ben calent hi aneu posant els bunyols, és a dir, amb dues forquilles aneu agafant porcions del bol (irregulars, salvatges) i les poseu a la paella. L'oli ha d'estar molt calent (però no fumejant) per tal que els bunyols quedin rossos de fora i tendres per dintre.
La variant que preparo últimament és molt semblant però inclou patata. Si incorporeu una patata bullida a la massa (barreja de bacallà, ou, margarina i farina) us quedarà més amorosida i els bunyols seran més flonjos i mengívols (però menys salvatges o rústics). Heu d'anar alerta al fregir perquè si porten patata es poden cremar més fàcilment (agafaran color abans).
Un bon acompanyament per aquest plat és l'amanida de tomàtiga, amb ceba, poma i olives.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada