Els canelons es menjaven tradicionalment per Sant Esteve (o això he sentit a dir sempre) i s'elaboraven amb el que havia sobrat del dia anterior, Nadal. Aquest dia un plat que es feia molt era el pollastre (amb prunes, a casa), a més de l'escudella que no podia faltar a taula. I del que quedava d'aquell pollastre (normalment de camp, i ara en diuen "camperos" a la meva carnisseria) se'n feia la pasta que farciria els canelons.
Els temps han canviat i això de menjar canelons només un dia cada any és un mal negoci. D'altra banda, avui no es menja tant com fa cinquanta anys, i no és estrany que el dinar de Nadal quedi enllestit amb l'escudella i la carn d'olla (i els turrons, neules i "polvorones"), és a dir sense el pollastre. Per tant, us proposo fer canelons més sovint amb la recepta següent que ja adaptareu a les vostres necessitats.
Enceneu el forn i escalfeu-lo a uns 170-180ºC sense ventilador (asseca massa). Poseu un pollastre (tallat a quarts o a vuitens) a la safata que anirà al forn, salpebrat sense por. Poseu a la safata uns quants grans d'all, unes branquetes de romaní, una ceba grossa tallada per la meitat, oli (i una mica de llard si en teniu) regant el pollastre i dos vasos d'aigua a la safata per tal que sempre hi hagi una mica de vapor dins el forn i no quedi tot ressec. A mig coure hi posareu també una o dues salsitxes, que es faran mentre el pollastre s'acaba de coure. De tant en tant és convenient obrir el forn i pintar bé els trossos de pollastre amb els sucs que hi hagi a la safata. Penseu que el pollastre, a més de servir per a fer els canelons, us pot servir de plat (amb una bona amanida) independent, i per tant podeu posar-ne més d'un si us hi cap (d'aquí que si us el tallen a vuitens és més probable que hi càpiga).
Quan tot estigui cuit, seleccioneu el pollastre que fareu servir pels canelons. A mi m'agrada barrejar cuixa i pitrera. Traieu tota la carn amb cura, separant-la dels ossos i evitant que s'hi coli cap bocinet petit. Poseu la carn dins un bol gros i afegiu-hi les salsitxes (tallades a bocins), la ceba si us hi agrada i una mica de paté bo. A Mallorca en tenim un de Felanitx que és excel·lent però podeu emprar-ne qualsevol que sigui bo. Ajuda a fer la pasta i els canelons molt més mengívols. Tritureu tot això amb el túrmix (minipimer), que quedi una pasta uniforme. Recordo que de petit a casa ho feien manualment, amb una màquina que tenia una "manivela" que s'havia de fer rodar amb un esforç considerable mentre per la part superior s'hi anava atatxonant la carn.
A la foto de dalt veureu que hi ha uns ingredients que no estan trinxats: són bolets i alls tendres passats per la paella. La idea de no trinxar-los és precisament que es notin quan es mengin els canelons, però és una variant del tot opcional. Pel que fa a les plaques dels canelons us aconsello fer servir les que no s'han de coure prèviament i només cal submergir-les en aigua calenta (uns 20 minutets) per a què s'estovin. Llavors les escampeu sobre un drap eixut i les podeu girar al cap d'una mica o bé assecar la part de dalt amb paper absorbent. El cas és que quedin sense aigua sobrant. Ja podeu repartir la pasta per les plaques, enrotllar-les i distribuir-les a la safata on les gratinareu.
Feu una beixamel (aquí us explico com) i l'escampareu per damunt dels canelons. A sobre hi posareu el formatge ratllat (emmental hi va molt bé però això va a gustos), bocinets de mantega (cinc o sis, repartits), i ho ficareu al forn amb el gratinador (només la part de dalt) a uns 180ºC. El resultat serà més o menys el que podeu veure a la foto següent.
Els temps han canviat i això de menjar canelons només un dia cada any és un mal negoci. D'altra banda, avui no es menja tant com fa cinquanta anys, i no és estrany que el dinar de Nadal quedi enllestit amb l'escudella i la carn d'olla (i els turrons, neules i "polvorones"), és a dir sense el pollastre. Per tant, us proposo fer canelons més sovint amb la recepta següent que ja adaptareu a les vostres necessitats.
Enceneu el forn i escalfeu-lo a uns 170-180ºC sense ventilador (asseca massa). Poseu un pollastre (tallat a quarts o a vuitens) a la safata que anirà al forn, salpebrat sense por. Poseu a la safata uns quants grans d'all, unes branquetes de romaní, una ceba grossa tallada per la meitat, oli (i una mica de llard si en teniu) regant el pollastre i dos vasos d'aigua a la safata per tal que sempre hi hagi una mica de vapor dins el forn i no quedi tot ressec. A mig coure hi posareu també una o dues salsitxes, que es faran mentre el pollastre s'acaba de coure. De tant en tant és convenient obrir el forn i pintar bé els trossos de pollastre amb els sucs que hi hagi a la safata. Penseu que el pollastre, a més de servir per a fer els canelons, us pot servir de plat (amb una bona amanida) independent, i per tant podeu posar-ne més d'un si us hi cap (d'aquí que si us el tallen a vuitens és més probable que hi càpiga).
Quan tot estigui cuit, seleccioneu el pollastre que fareu servir pels canelons. A mi m'agrada barrejar cuixa i pitrera. Traieu tota la carn amb cura, separant-la dels ossos i evitant que s'hi coli cap bocinet petit. Poseu la carn dins un bol gros i afegiu-hi les salsitxes (tallades a bocins), la ceba si us hi agrada i una mica de paté bo. A Mallorca en tenim un de Felanitx que és excel·lent però podeu emprar-ne qualsevol que sigui bo. Ajuda a fer la pasta i els canelons molt més mengívols. Tritureu tot això amb el túrmix (minipimer), que quedi una pasta uniforme. Recordo que de petit a casa ho feien manualment, amb una màquina que tenia una "manivela" que s'havia de fer rodar amb un esforç considerable mentre per la part superior s'hi anava atatxonant la carn.
A la foto de dalt veureu que hi ha uns ingredients que no estan trinxats: són bolets i alls tendres passats per la paella. La idea de no trinxar-los és precisament que es notin quan es mengin els canelons, però és una variant del tot opcional. Pel que fa a les plaques dels canelons us aconsello fer servir les que no s'han de coure prèviament i només cal submergir-les en aigua calenta (uns 20 minutets) per a què s'estovin. Llavors les escampeu sobre un drap eixut i les podeu girar al cap d'una mica o bé assecar la part de dalt amb paper absorbent. El cas és que quedin sense aigua sobrant. Ja podeu repartir la pasta per les plaques, enrotllar-les i distribuir-les a la safata on les gratinareu.
Feu una beixamel (aquí us explico com) i l'escampareu per damunt dels canelons. A sobre hi posareu el formatge ratllat (emmental hi va molt bé però això va a gustos), bocinets de mantega (cinc o sis, repartits), i ho ficareu al forn amb el gratinador (només la part de dalt) a uns 180ºC. El resultat serà més o menys el que podeu veure a la foto següent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada