Passa al contingut principal

El borniPastís d'espinacs i gambes

Una confessió per començar. El pastís que veieu a les fotos està fet amb espinacs frescos però dels que venen nets i empaquetat, i les gambes són congelades. La manera de preparar el pastís seria la mateixa si féssim servir espinacs acabats de collir i gambes fresques, però el cost, en temps (rentar els espinacs, pelar les gambes) i diners (especialment les gambes) seria bastant superior.


En definitiva, us explico la manera de fer el pastís i ja decidireu quina mena d'espinacs i de gambes voleu fer servir. Els espinacs no us aconsello bullir-los perquè perden propietats i acumulen més aigua de la que ja tenen (molta): poseu una paella grossa al foc, un raig d'oli, i un gra d'all xafat amb un cop de puny. Quan es comenci a enrossir l'all, poseu-hi un bon grapat d'espinacs i remeneu fins que es redueixi a la mínima expressió, moment en què hi posareu un altre grapat, remenareu i així fins acabar amb tots els espinacs. Poseu-los en un escorredor i deixeu-los allà. A la mateixa paella hi coureu les gambes (si cal, poseu-hi una mica d'oli) a foc ben viu i molt poca estona (de fet s'acabaran de coure en el pastís). Retireu la paella del foc i deixeu-les refredar.

Agafeu un cassó i prepareu una beixamel consistent amb 40-50 grs de mantega (aquí us explico com la podeu fer). Recordeu el més esencial: abans de començar a abocar la llet, la farina ha d'haver-se cuit completament en la mantega. Acabada la beixamel, haureu d'escórrer ben bé els espinacs. Jo ho faig amb les mans (ben netes) apretant amb molta força les vegades que calgui; ja veureu que d'aigua en surt moltíssima, però si no estan ben escorreguts podeu arruïnar el pastís. Aboqueu els espinacs i les gambes dins el cassó de la beixamel i remeneu que s'integri tot. Poseu-hi sal sense por (però sense passar-vos!). Separeu els rovells de les clares de dos ous i aboqueu el rovells en aquest mateix cassó i remeneu molt bé. Les clares les haureu de muntar a punt de neu, cosa que podeu fer manualment o amb una màquina, dins un bol gros. Un polsim de sal hi donarà fermesa.


Ara haureu d'ajuntar les dues coses. Abans, però, haureu preparat el motlle. Jo faig servir un motlle rectangular forrat amb paper film (si humitegeu l'interior del motlle, el paper s'hi aferra i és més fàcil). Per cert, després de comprovar els fracassos amb motlles untats de mantega, amb pa ratllat escampat per l'interior o fins i tot amb motlles de silicona quan el pastís quedava enganxat i no hi havia manera de desmotllar-lo, vaig provar la fórmula del paper film i és una meravella.

Amb una pala (millor que una cullera) aneu abocant el contingut del cassó dins el bol on hi teniu les clares muntades i aneu fent moviments circulars amples i lents de manera que es barregi tot amb molta cura de no perdre l'aire que s'ja incorporat al batre les clares. És una operació delicada que s'ha de fer sense presses i en 3 o 4 tongades. Ara ja podeu abocar-ho tot dins el motlle i ho coureu al bany maria durant uns 45 minuts. El forn poseu-lo a 200ºC, escalfor repartida a dalt i a baix, i al cap de 15 minuts abaixeu-lo a 180ºC. La safata amb el motlle poseu-la més aviat a la part de baix del forn.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...