Passa al contingut principal

Albergínies farcides

Un plat excel·lent a l'estiu, quan les albergínies són més bones (de fet és el temps, tot i que se'n troben tot l'any). Admet moltes variants, potser la més tradicional a Mallorca s'acaba amb salsa de tomàtiga cobrint les albergínies. Aquí en faig una versió una mica diferent però igualment bona.


Per fer la quantitat de la foto necessitareu uns 600 grs de carn picada, de porc i vedella. Naturalment ha de ser d'una certa qualitat. Comenceu rentant les albergínies (6) sota l'aixeta i talleu-les de llarg per la meitat. Poseu-hi sal i deixeu-les quinze o vint minuts que treguin l'amargor. Escalfeu mentrestant el forn a uns 180º. Eixugueu amb un paper absorbent el suc amarg que hauran deixat anar les albergínies i poseu-les a la safata d'enfornar i cap al forn (quan sigui calent). S'han de coure de manera que quedin toves i es puguin buidar amb facilitat. Això tardarà mitja horeta aproximadament (proveu amb la punta d'un ganivet o una forquilla per saber si són prou toves). Ara aneu posant una paella grossa al foc i sofregiu-hi dos grans d'all tallats ben petits i una ceba grossa també tallada ben petita. Quan tot sigui d'un color torradet hi afegireu el tomàquet (ratllat millor que de pot) i deixareu coure cinc minuts. Hi afegireu la carn picada, sal sense por, pebre negre i una mica de romaní i/o farigola, i remenareu de tant en tant fins que sigui cuita.

Poseu-hi dues cullerades plenes de farina i remeneu fins que no es vegi gens de blanc (vol dir que la farina és cuita) i ja hi podeu abocar llet i remenar fins que s'integri tot en una massa espessa (com la de fer croquetes). Enretireu-ho del foc i, si són cuites, treieu del forn les albergínies. Les deixareu refredar per tal de poder-les buidar sense cremar-vos els dits i abocareu la "popa" en un bol gran. Afegiu el contingut de la paella dins el bol i tritureu bé. En aquest punt encara hi podríeu afegir una mica de llet si fes falta.

Ara toca farcir amb aquesta massa les albergínies que heu buidat. Ho podeu fer amb una simple cullera i una mica de paciència procurant que no es trenquin. Amb unes tisores potser caldrà retallar la part de la cua de les albergínies, que pot haver quedat massa crua i dura i no seria agradable a la boca. Arribats aquí, les albergínies les podeu reservar pel dinar o sopar de l'endemà, podeu congelar-les o bé acabar la preparació. Si decidiu això, fareu una beixamel espessa (vegeu instruccions aquí) per posar per damunt de les albergínies, hi tirareu formatge ratllat del que us agradi més (l'emmental hi va molt bé) i les gratinareu cinc minuts al forn. Aquestes operacions les podeu deixar per l'endemà o fer-les quan recordeu que teniu unes magnífiques albergínies farcides congelades setmanes o mesos després.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...