Passa al contingut principal

Pastís de peix amb verdures

 
 Aquest pastís de peix és fàcil de fer però porta una mica de feina. Lògicament, la tria del peix és essencial, i jo recomanaria el lluç (tres o quatre talls seran suficients) o algun altre peix blanc que es pugui fer a rodanxes. Per tal d'accentuar el gust mariner, poseu-hi algunes gambes fresques. Poden ser petites, que no són tan cares i en aquest cas seran del tot adients.


Poseu una olla al foc amb aigua, i quan bulli hi poseu un grapat de sal. Primer hi bullirem les verdures: pastanaga, tallada al llarg en dues o tres "llesques" i mongetes tendres planes. Podeu posar-hi patates, també, tallades a rodanxes primetes. No cal que us passeu de cocció però vigileu que no quedin crues. Aneu retirant les verdures a mesura que estiguin, reserveu-les en un plat, i a la mateixa aigua, hi bulliu breument les rodanxes de peix. És cosa de pocs minuts, només els suficients per a què sigui molt fàcil separar la carn de les espines. Aquesta és la feina més laboriosa i s'ha de fer amb cura. Tot i així és probable que d'espina en quedi alguna i els comensals hauran d'anar alerta...Finalment, escaldeu les gambetes, retireu-les i peleu-les.


Quan tingueu desespinat el peix i les gambes pelades, enceneu el forn a 190-200º per tot arreu sense ventilador i començareu l'operació d'omplir un motllo que prèviament haureu forrat per dintre amb paper film. D'aquesta manera no s'enganxarà i us evitarà el maldecap més habitual quan fem qualsevol tipus de pastís. Talleu la meitat de les mongetes i pastanagues, poseu-les en un bol, afegiu-hi el peix, i hi aboqueu tres ous batuts barrejats amb nata líquida, sal i anet. Barregeu-ho bé.

Podeu començar posant al fons del motlle una capa de patates. Aboqueu-hi una mica del contingut del bol. Podeu fer ara una capa de mongetes tendres, de pastanagues, o una mica de cada. Aboqueu-hi una mica més de la mescla del bol. I així fins que tingueu el motlle ple. La cocció es fa al bany Maria, de manera que necessitareu un recipient prou gran per tal que hi càpiga el motlle. Ompliu-lo amb aigua que arribi més o menys a la meitat o una mica més del motlle, i enforneu. Al cap d'una hora tindreu el pastís a punt. Deixeu-lo refredar, desemmotlleu i gaudiu-ne.



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...
1 comentari
Més informació