Aquesta coca l'he fet amb la recepta d'Eric Ortuño que va aparèixer fa uns dies al diari Ara. Com que hi he fet algun canvi, l'explico tal com l'he preparat jo a casa, però excepcionalment poso la llista d'ingredients i les quantitats (amb alguns canvis que ja us indicaré) perquè la precisió en matèria de dolços és important. La veritat és que quan vaig llegir la recepta em van venir ganes de fer-la de seguida. Una versió salada de la coca tradicional de Sant Joan em va sembla una meravella, i l'explicació semblava prou senzilla per pensar que un aficionat com jo se'n sortiria. I ha estat tot un èxit. Tingueu en compte que el temps total, entre una cosa i una altra, se'n va cap a les 2 hores.
500 g de farina de força
10 g de sal
30 g de sucre
30 g de llevat ***
1 ou
250 g de llet
100 g de mantega
Quan li hàgiu donat la forma de coca, poseu-la en una safata (jo hi he posat paper de forn a sota la coca) i col·loqueu-la dins del forn, apagat, durant una hora, perquè hi ha de fermentar, és a dir, ha de doblar el volum. I en efecte, al cap d'una hora el volum era molt més gros.
Mentre tenim la coca dins el forn apagat, prepararem el guarniment. Primer la beixamel amb formatge de cabra.
500 g de llet de vaca (he fet servir la semidesnatada i ha anat bé)
60 g de mantega
60 g de farina
100 g de formatge de cabra (tipus rul·lo)
He de dir que aquestes quantitats són molt generoses i que m'ha sobrat la meitat de la beixamel. Penseu que només és per fer l'enreixat damunt la coca abans de ficar-la al forn per la cocció. Per tant, dividiu per 2:
250 g de llet de vaca (he fet servir la semidesnatada i ha anat bé)
30 g de mantega
30 g de farina
50 g de formatge de cabra (tipus rul·lo)
En una cassola per anar al foc (jo faig servir un cassó normal i corrent), aboqueu-hi la mantega i deixeu que s’hi desfaci a foc lent. Després afegiu-hi la farina i deixeu que es mesclin els dos ingredients junts. Com sempre, la farina no pot quedar crua. Barregeu-ho tot amb l’ús d’unes varetes de cuina (amb una cullera de fusta va perfecte). Aboqueu la llet a poc a poc, en quatre vegades, i aneu-ho remenant de nou tot junt amb la cullera fins que quedi una beixamel ben fina. Apugeu la temperatura del foc i afegiu-hi el formatge de cabra tallat a bocins (jo hi he deixat la pell, a la recepta original no especifica si cal treure-la). Torneu a remenar enèrgicament perquè el formatge de cabra s’ha de desfer. Retireu la beixamel del foc. Deixeu-la reposar a temperatura ambient mitja hora i després poseu-la a la nevera durant mitja hora més. Això no cal fer-ho exactament així: mentre la beixamel sigui freda, ja us anirà bé.
I passem a la part dels confitats.
10 tomàquets "sherry" (els petitons)
¼ de pebrot verd (8 tires)
¼ de pebrot vermell (8 tires)
Pinyons
Comenceu fent un almívar: poseu la mateixa quantitat d’aigua (100 g) i de sucre en una cassola al foc. Quan bulli, afegiu-hi els tomàquets i les tires de pebrots de dos colors. Deixeu que hi bulli tot junt durant un minut. Aquest procés és com el de fer fruita confitada, però amb ingredients salats. Deixeu que es refredi una estona i ja podreu muntar la coca.
Traieu del forn apagat la coca, que ja haurà fermentat durant l’hora de repòs, i pinteu la massa amb un ou batut amb un pinzell de cuina. Tot seguit, pinteu-la amb la beixamel de cabra, que podeu col·locar amb una mànega pastissera, i aneu-hi dibuixant un enreixat. El toc final seran els confitats. Poseu-hi primer els tomàquets, després les tires de pebrot verd i vermell i, per acabar, els pinyons.
Col·loqueu la coca al forn a 190º durant 10 minuts. Procureu que el forn estigui escalfat prèviament.
Ja sabem que cada forn és un mon. Jo, a 190º , escalfor a dalt i a baix, i sense ventilador, l'hi he tingut gairebé 20 minuts. Es tracta de veure si agafa una mica de color (o això és el que he fet jo...).
Com he dit al començament, el procés és laboriós (unes 2 hores), però el resultat és espectacular i la coca ha estat boníssima. Val la pena provar-ho, i agrair que grans cuiners com l'Eric Ortuño ens posin a l'abast receptes com aquesta.
Segurament la massa és la part essencial d'aquesta coca. Els ingredients són aquests:
500 g de farina de força
10 g de sal
30 g de sucre
30 g de llevat ***
1 ou
250 g de llet
100 g de mantega
*** El llevat sempre m'ha semblat la part més complicada d'aquestes receptes. Jo en faig servir un de sec per a fer pa, massa de pizza, pasta fresca, etc. I quan veig 30 g de llevat interpreto que vol dir llevat fresc. Per tant, he de saber a quina quantitat correspon del llevat sec. Afortunadament la conversió és fàcil: dividiu per 3!! He fet servir 10 g de llevat sec, del que veieu aquí (en realitat hi he posat un paquet dels que venen a la capsa, que és d'onze grams).
Aboqueu en un bol la farina, la sal, el sucre, el llevat, l’ou, la llet i la mantega. Barregeu els ingredients amb les mans fins que quedi una massa llisa i rodona. Uns vuit o deu minuts és el que es tarda. Deixeu-la reposar al bol deu minut més, tapada amb paper film. Passat aquest temps, poseu farina per sobre del taulell de treball, agafeu la massa i estireu-la amb l’ajut d’un corró.
Quan li hàgiu donat la forma de coca, poseu-la en una safata (jo hi he posat paper de forn a sota la coca) i col·loqueu-la dins del forn, apagat, durant una hora, perquè hi ha de fermentar, és a dir, ha de doblar el volum. I en efecte, al cap d'una hora el volum era molt més gros.
Mentre tenim la coca dins el forn apagat, prepararem el guarniment. Primer la beixamel amb formatge de cabra.
500 g de llet de vaca (he fet servir la semidesnatada i ha anat bé)
60 g de mantega
60 g de farina
100 g de formatge de cabra (tipus rul·lo)
He de dir que aquestes quantitats són molt generoses i que m'ha sobrat la meitat de la beixamel. Penseu que només és per fer l'enreixat damunt la coca abans de ficar-la al forn per la cocció. Per tant, dividiu per 2:
250 g de llet de vaca (he fet servir la semidesnatada i ha anat bé)
30 g de mantega
30 g de farina
50 g de formatge de cabra (tipus rul·lo)
En una cassola per anar al foc (jo faig servir un cassó normal i corrent), aboqueu-hi la mantega i deixeu que s’hi desfaci a foc lent. Després afegiu-hi la farina i deixeu que es mesclin els dos ingredients junts. Com sempre, la farina no pot quedar crua. Barregeu-ho tot amb l’ús d’unes varetes de cuina (amb una cullera de fusta va perfecte). Aboqueu la llet a poc a poc, en quatre vegades, i aneu-ho remenant de nou tot junt amb la cullera fins que quedi una beixamel ben fina. Apugeu la temperatura del foc i afegiu-hi el formatge de cabra tallat a bocins (jo hi he deixat la pell, a la recepta original no especifica si cal treure-la). Torneu a remenar enèrgicament perquè el formatge de cabra s’ha de desfer. Retireu la beixamel del foc. Deixeu-la reposar a temperatura ambient mitja hora i després poseu-la a la nevera durant mitja hora més. Això no cal fer-ho exactament així: mentre la beixamel sigui freda, ja us anirà bé.
I passem a la part dels confitats.
10 tomàquets "sherry" (els petitons)
¼ de pebrot verd (8 tires)
¼ de pebrot vermell (8 tires)
Pinyons
Comenceu fent un almívar: poseu la mateixa quantitat d’aigua (100 g) i de sucre en una cassola al foc. Quan bulli, afegiu-hi els tomàquets i les tires de pebrots de dos colors. Deixeu que hi bulli tot junt durant un minut. Aquest procés és com el de fer fruita confitada, però amb ingredients salats. Deixeu que es refredi una estona i ja podreu muntar la coca.
Traieu del forn apagat la coca, que ja haurà fermentat durant l’hora de repòs, i pinteu la massa amb un ou batut amb un pinzell de cuina. Tot seguit, pinteu-la amb la beixamel de cabra, que podeu col·locar amb una mànega pastissera, i aneu-hi dibuixant un enreixat. El toc final seran els confitats. Poseu-hi primer els tomàquets, després les tires de pebrot verd i vermell i, per acabar, els pinyons.
Col·loqueu la coca al forn a 190º durant 10 minuts. Procureu que el forn estigui escalfat prèviament.
Ja sabem que cada forn és un mon. Jo, a 190º , escalfor a dalt i a baix, i sense ventilador, l'hi he tingut gairebé 20 minuts. Es tracta de veure si agafa una mica de color (o això és el que he fet jo...).
Com he dit al començament, el procés és laboriós (unes 2 hores), però el resultat és espectacular i la coca ha estat boníssima. Val la pena provar-ho, i agrair que grans cuiners com l'Eric Ortuño ens posin a l'abast receptes com aquesta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada