Passa al contingut principal

Aguiat de calamars

Sense requerir massa temps podeu preparar un aguiat de calamars fantàstic. Això sí, necessiteu calamars bons, que n'hi ha que no s'estoven ni a la de tres. Suposarem que els calamars ja us els han netejat a la peixateria, però de totes maneres és aconsellable que els talleu i els passeu per aigua a raig d'aixeta a fi d'eliminar aquella arena que es fa tan desagradable quan ens els mengem, a més d'altres possibles brutors que queden al fons del sac del calamar.


Poseu una cassola al foc, amb oli que no falti, i escalfeu-la bé (7 o 8 sobre 9). Podeu emprar cassola de fang, com es veu a la imatge, encara que tingueu vitroceràmica, i jo en sóc molt partidari (del fang). Quan l'oli sigui ben calent hi aboqueu els calamars tallats de mala manera (bocins grossots) i espereu que canviïn de color, agafant un to rosat bastant viu. Ara ja hi podreu afegir la ceba, tallada en juliana i sense mirar prim; abaixeu la intensitat del foc i deixeu que es vagi fent a poc a poc, remenant de tant en tant. Si cal, hi podreu afegir una mica d'aigua freda durant el procés.


Mentre això va fent, peleu les patates i talleu-les tot esqueixant-les, de manera que després ajudaran a espessir el suc pel midó que deixaran anar. Quan la ceba s'hagi estovat bé, hi afegiu un tomàquet ratllat, deixeu coure 5 minuts, i ja és el moment de tirar-hi les patates.Aboqueu-hi dos cullerots d'aigua freda, tapeu la cassola (no hermèticament) i que vagi fent la xup-xup poc a poc.


A mitja cocció (al cap d'uns 15-20 minuts) hi afegireu l'ingredient essencial d'aquest plat. En el morter picareu ametlles torrades (8 o 10), un polsim de sal, julivert, i una copeta d'Aquavit (aiguardent nòrdic).


Remeneu bé a fi que tots els ingredients quedin ben integrats i deixeu coure 10 o 15 minuts més. Si podeu deixar-ho reposar una bona estona, millor. Però si us ho mengeu de seguida també el trobareu bo.





Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...
1 comentari
Més informació