De fer croquetes podem dir-ne cuina d'aprofitament, però sense cap connotació negativa. Unes croquetes casolanes són un plaer difícilment superable per menges semblants quant a senzillesa dels ingredients i de la preparació. Us descric la manera de fer unes croquetes de déntol però aniré comentant semblances i diferències per a fer-ne d'altres coses (de pollastre o pernil, per exemple).
En aquest cas emprarem el que ha sobrat d'un dinar de déntol al forn. Si ja preveieu fer croquetes podeu comprar un déntol una mica més gros de l'habitual (posem un déntol d'un quilo i mig per a quatre persones), però amb qualsevol peix que us hagi sobrat una mica (dorada, llobarro...) podeu seguir el mateix procediment. Primer es tracta de repassar les restes del peix, escurant tot allò que es pugui aprofitar i eliminant les espines.
Poseu una paella al foc i sofregiu-hi un porro i una ceba, tot tallat ben menut, amb una mica d'oli i una mica de mantega. El porro, si feu croquetes de pollastre, el podeu obviar i posar-hi més ceba i una mica de pebrot verd, que té un gust més contundent. Quan tot això sigui ben transparent hi abocareu el peix que heu seleccionat, també ben tallat a ganivet (no el trituréssiu !) fins que quedi com unes serradures. Això val també per les croquetes de pollastre. Remeneu bé, que tot quedi ben barrejat, i afegiu dues cullerades grosses de farina (podeu emprar Maizena però no cal) si no teniu una immensitat de peix. Segui remenant fins que la farina sigui tota cuita (no veureu cap puntet blanc a la barreja). En aquest punt podreu començar a tirar llet, no tota de cop, de mica en mica, comenceu amb mig vas. Seguiu remenant a fi que la llet s'integri i quedi una pasta uniforme. Això ho fareu fins que la consistència sigui tirant a sòlida (evitant que sigui massa líquida). Cap al final d'aquest procés repetitiu d'anar posant llet hi tirareu una mica d'anet, una herba que combina de manera excel·lent amb la majoria de peixos, i sal, si el peix no era ja gaire salat. Si les croquetes són de carn, en comptes d'anet hi podeu posar una mica de romaní o farigola, però aneu alerta que són molt aromàtiques i podrien anul·lar el gust de la carn. També hi podríeu afegir nou moscada però pel meu gust quedaria massa embafós i els sabors s'anul·larien mútuament; no us ho aconsello, doncs.
Aquesta barreja la deixareu refredar i després la posareu a la nevera un parell d'hores (o fins l'endemà). Això us anirà molt bé quan comenceu a donar forma a les croquetes, amb dues culleres o bé manualment fent boles i aplanant-les després una mica, perquè la pasta serà més rígida i manejable. Passeu les croquetes ja formades per ou batut i galeta picada (o pa ratllat). Podeu fregir-les en oli abundant (de gira-sol o d'oliva que no tingui un gust massa pronunciat) sense tocar-les gaire. De fet, podeu esperar una mica i girar-les només una vegada fins que quedin rosses com es veu a les imatges. També podeu congelar-les (abans de fregir) i tindreu un recurs que agraireu molt el dia que aneu amb poc temps o que simplement no us vingui de gust cuinar. Acompanyeu-les amb una amanida, per exemple de tomàtiga, mozzarella i olives negres, o una senzilla amanida d'enciam.
En aquest cas emprarem el que ha sobrat d'un dinar de déntol al forn. Si ja preveieu fer croquetes podeu comprar un déntol una mica més gros de l'habitual (posem un déntol d'un quilo i mig per a quatre persones), però amb qualsevol peix que us hagi sobrat una mica (dorada, llobarro...) podeu seguir el mateix procediment. Primer es tracta de repassar les restes del peix, escurant tot allò que es pugui aprofitar i eliminant les espines.
Poseu una paella al foc i sofregiu-hi un porro i una ceba, tot tallat ben menut, amb una mica d'oli i una mica de mantega. El porro, si feu croquetes de pollastre, el podeu obviar i posar-hi més ceba i una mica de pebrot verd, que té un gust més contundent. Quan tot això sigui ben transparent hi abocareu el peix que heu seleccionat, també ben tallat a ganivet (no el trituréssiu !) fins que quedi com unes serradures. Això val també per les croquetes de pollastre. Remeneu bé, que tot quedi ben barrejat, i afegiu dues cullerades grosses de farina (podeu emprar Maizena però no cal) si no teniu una immensitat de peix. Segui remenant fins que la farina sigui tota cuita (no veureu cap puntet blanc a la barreja). En aquest punt podreu començar a tirar llet, no tota de cop, de mica en mica, comenceu amb mig vas. Seguiu remenant a fi que la llet s'integri i quedi una pasta uniforme. Això ho fareu fins que la consistència sigui tirant a sòlida (evitant que sigui massa líquida). Cap al final d'aquest procés repetitiu d'anar posant llet hi tirareu una mica d'anet, una herba que combina de manera excel·lent amb la majoria de peixos, i sal, si el peix no era ja gaire salat. Si les croquetes són de carn, en comptes d'anet hi podeu posar una mica de romaní o farigola, però aneu alerta que són molt aromàtiques i podrien anul·lar el gust de la carn. També hi podríeu afegir nou moscada però pel meu gust quedaria massa embafós i els sabors s'anul·larien mútuament; no us ho aconsello, doncs.
Aquesta barreja la deixareu refredar i després la posareu a la nevera un parell d'hores (o fins l'endemà). Això us anirà molt bé quan comenceu a donar forma a les croquetes, amb dues culleres o bé manualment fent boles i aplanant-les després una mica, perquè la pasta serà més rígida i manejable. Passeu les croquetes ja formades per ou batut i galeta picada (o pa ratllat). Podeu fregir-les en oli abundant (de gira-sol o d'oliva que no tingui un gust massa pronunciat) sense tocar-les gaire. De fet, podeu esperar una mica i girar-les només una vegada fins que quedin rosses com es veu a les imatges. També podeu congelar-les (abans de fregir) i tindreu un recurs que agraireu molt el dia que aneu amb poc temps o que simplement no us vingui de gust cuinar. Acompanyeu-les amb una amanida, per exemple de tomàtiga, mozzarella i olives negres, o una senzilla amanida d'enciam.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada