Passa al contingut principal

L'allioli


Sé perfectament que la manera tradicional de fer l'allioli és amb el morter, manualment, i que només porta all i oli (i potser un polsim de sal). Però molta gent intenta fer l'allioli amb el túrmix, no se'n surt, i recorre a succedanis horrorosos que troben als supermercats. Per tant, aquí us dic la manera de fer un bon allioli casolà amb l'ajuda, això sí, de la tecnologia.

Necessitareu un vas alt i cilíndric com el que podeu veure a la imatge i que en general ve amb qualsevol túrmix comercial. Poseu-hi un polsim de sal. Depenent de si us agrada fort o fluix d'all, peleu i talleu petits (vegeu la imatge) 3 o 1 gra d'all respectivament -- lògicament la quantitat també depèn de la mida dels alls. Aboqueu-hi un ou sencer, clara i rovell, sense batre. A continuació empapeu una molla de pa amb vinagre i tire-la a dins del vas.


I finalment hi heu de posar l'oli. Quant? Ni poc ni molt. A títol orientatiu, fins que ompliu uns quatre dits del vas.

I aquí ve la part delicada. Poseu el vas damunt una superfície que l'impedeixi vibrar massa (p.ex. un suro o un drap doblegat que les esmorteeixi). Seleccioneu la màxima velocitat de l'aparell (o una de molt alta) i endolleu-lo. Heu de ficar el braç del túrmix fins al fons del vas, que quedi ben pla a baix de tot. Accioneu la màquina sense fer cap moviment (si podeu, aguanteu la respiració també...), i observeu atentament com s'emulsiona la barreja de baix cap a dalt (si teniu un vas transparent ho podreu apreciar molt millor). No tingueu pressa, espereu i observeu, i quan l'emulsió s'estabilitza (sembla que no passi res perquè en part ja és a dalt), moureu lentament el braç del túrmix cap amunt i cap avall, però com si fos amb slow motion, amb molta cura, i veureu com va agafant la densitat que es mostra a la imatge:


Aquest allioli es prepara en uns minuts i és exageradament bo. Això sí, alerta a guardar-lo gaires hores perquè porta ou i ja sabem que és delicat. Si no us el mengeu tot, no el deixeu damunt la taula gaire estona, poseu-lo a la nevera i procureu consumir-lo, com a molt, l'endemà. A més dels riscos per a la salut, li canvia el gust ràpidament i no serà tan bo.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...