La borniTruita de patates (amb xoriço)

No sé si algú espera trobar una recepta de truita de patates en un blog, però he decidit posar-la aquí simplement per explicar com la faig i que pugueu comparar aquest procediment amb el que vosaltres feu servir (suposant que en teniu un d'habitual). He de dir, lògicament, que la truita feta així com explicaré surt molt bé, però sé que hi ha mil maneres de cuinar una excel·lent truita de patates i no pretenc que la meva sigui millor que moltes altres.

Per començar val a dir que la paella que utilitzareu té molta importància. Jo en tinc una que gairebé no faig servir per a res més i que mai va al rentaplats; sempre la netegem a mà i amb una esponja, ja que cal evitar qualsevol ratllada que es podria fer amb el fregall, si no la primera vegada, sí al cap del temps. Naturalment ha de ser antiadherent.

Poseu oli a la paella sense por; ha de quedar tot el cul de la paella cobert amb una capa d'un mil·límetre aproximadament. Com que la cocció serà lenta podreu reutilitzar l'oli posteriorment. Enceneu el foc (intensitat 5 sobre 9 o equivalent) i comenceu a pelar una ceba (mitja si és grossa) que anireu tallant finament tipus juliana damunt la paella i així incorporant-la a l'oli que es va escalfant. Peleu les patates (el nombre dependrà de la mida de la paella, però no us aconsello que la ompliu a vessar) i talleu-les primer de llarg en quatre o sis trossos i després cada tros en làmines ben primes. Poseu-ho en un escorredor, renteu-les a raig d'aixeta i incorporeu-les a la paella (la ceba ja és ben transparent en aquest moment). Afegiu sal, remeneu bé i tapeu la paella. És important que la tapa no sigui hermètica. Utilitzeu una tapa d'alumini de les que tenen forats que deixen sortir el vapor. Si cal, abaixeu el foc una mica perquè s'ha d'anar fent poc a poc. No s'han d'enrossir les patates !

De tant en tant, cada 8 o 10 minuts, destapeu i remeneu bé. Notareu que les patates es van estovant i trencant quan les apreteu amb la cullera de fusta. Abans no siguin massa cuites hi podreu afegir xoriço talladet a daus si us hi agrada. Enceneu el forn (o un gratinador) a 180º per la part de dalt únicament. Quan tot estigui ben cuit, aparteu la paella del foc, agafeu un bol i bateu els ous (normalment en faig servir 6 per una truita de mida normal, d'uns 22 cm de diàmetre) amb un polsim de sal. Ara podreu treure l'excés d'oli de la paella (si cal, perquè depèn del que heu posat al principi), i abocareu el contingut en el bol que té els ous ben batuts. Remeneu molt bé abans de tornar a abocar-ho tot a la paella, que tindreu al foc amb una mica més d'intensitat que abans. Això farà que, sense cremar-se, la part inferior de la truita es cogui aviat mentre per dins ens quedarà relativament crua.

Espereu uns minuts i poseu la paella dins el forn que havíeu escalfat, a la part de dalt, per tal que es cogui ràpidament aquesta cara de la truita. Quan estigui, traieu la paella del forn i poseu-la al foc que encara teniu encès. Amb l'ajuda d'un plat (que podeu haver untat amb oli per a fer-lo més relliscós) girareu la truita i repetireu aquesta operació un parell de vegades en funció del color i el grau de cocció que us agradi. Penseu que quan heu tret la truita del forn segurament era força crua per dins. Per tant, si us agrada així només caldrà que la gireu una vegada; en canvi, si la voleu ben cuita per dins haureu de repetir l'operació amb el foc fluix unes quantes vegades. És important que, abans de girar la truita per primer cop us assegureu que les vores no estan enganxades a la paella.