Passa al contingut principal

Aletes de pollastre amb un punt de dolçor

A casa en diem "alitas" des de que les vaig començar a preparar així. La veritat és que no recordo gaire d'on ho vaig aprendre, però crec que va ser mirant algun cuiner a la tele (potser n'Arguiñano). La recepta és fàcil i el secret està en el condiment, com veureu de seguida.


Per quatre persones jo faig servir aletes de qualitat de les que venen en paquets als supermercats i ja estan partides. Aproximadament n'hi deu haver 10 o 12 per paquet i lògicament pot ser difícil, si no les encarregueu, trobar-ne tantes de cop a la carnisseria. Potser us semblen moltes aletes, però us puc assegurar que s'acaben.

El primer que fareu serà repassar les aletes i amb unes tisores retallar els canons i pèls (de les plomes) que hi pugui haver. Les salpebrareu i les fregireu amb oli d'oliva ben calent (8 sobre 10 en una vitro, per exemple), de manera que quedin ben rosses però sense coure, és a dir que per dins serien bastant crues (es couran al forn després). Això ho haureu de fer en 3 tongades (o més depenent de la grandària de la paella). Mentre les aneu fregint, agafeu un bol gros i poseu-hi un pot de tomàquet natural (de qualitat, triturat però cru), una mica de mostassa, una mica de salsa HP, una mica de salsa de soja, un rajolí de vinagre i una cullerada de sucre, i remeneu-ho bé per tal que quedi una barreja homogènia. Preparar aquest condiment admet, segur, moltes variants i jo no sé si el que us dic és el que vaig escoltar del cuiner de la tele. Per exemple, unes herbes mediterrànies com el romaní o la farigola o l'orenga hi poden anar bé.

A mesura que les aletes es fregeixen, tireu-les dins aquest bol, i barregeu amb una cullera. Enceneu el forn, escalfor a dalt i a baix, 180ºC sense ventilador, Aboqueu el contingut del bol en una safata rectangular de vidre que pugui anar al forn i mireu que la salsa quedi ben repartida damunt totes les aletes. Fiqueu-la al forn i l'hi tindreu uns 45 minuts per tal que quedin ben cuites i la carn se separi dels ossos amb facilitat. A mitja cocció podeu mig tapar la safata amb paper d'alumini per tal que la part superior de les aletes no es cogui massa, però no tapeu al principi perquè no s'evaporarà la salsa i us quedaria massa líquida.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...