Passa al contingut principal

Coca mallorquina amb figues i formatge de cabra

A finals d'estiu (segona quinzena d'agost, setembre) és el temps de les figues, i és l'hora de fer la coca que teniu a la imatge. La base és la mateixa que per altres coques esmentades en aquest blog. Si agafeu com a referència al superfície de la que es veu a la foto, necessitareu posar en un bol gros mig tassó d'aigua, mig d'oli d'oliva i un polsim de sal.


Enceneu el forn, a dalt i a baix, sense ventilador, i seleccioneu una temperatura de 235ºC, i que es vagi escalfant.

I ara ve la part divertida i delicada alhora: abocar-hi farina (de rebosteria, no de força) i remenar amb la mà fent moviments circulars cap a un costat, cap a l'altre, desengaxant la farina de la superfície interior del bol, jugant amb aquesta massa. Quanta farina? Hi ha una expressió (que no he acabat d'entendre mai) que vol ser una indicació: "tota la que admeti". Jo us diria que tireu la farina en tres o quatre actes, i que el secret principal és que remeneu fins que no s'enganxi ni a les vostres mans ni al bol, i que alhora conservi un aspecte humit i una mica llefiscós; dit d'una altra manera, si feu una bola amb aquesta massa, quan la poseu damunt la taula s'ha de deformar, no pot quedar rígida.

Unteu, amb els dits, la llauna amb una mica d'oli, poseu la massa al centre i escampeu-la per tota la llauna. Això ho fareu pressionant amb les mans i amb els dits, sempre des del mig cap als costats i cap als extrems. No tingueu pressa perquè la massa, si l'estireu de mala manera, s'encongirà molt durant la cocció.

Ara fareu la primera cocció de la massa que acabeu d'estirar per tota la llauna. Poseu-la al forn, al nivell més baix (sense comptar el propi terra del forn), fins que les vores comencin a ser rígides i/o el color de la massa en alguns llocs tingui un to més fosc del que tenia quan era crua. Temps? No ho sé, potser 15 o 20 minuts, depèn molt de cada forn, però el consell és que en aquest cas val més passar-se per cuit que per cru. És possible que es formin muntanyetes, és a dir, que la massa s'infli una mica en alguns llocs de la superfície. Només cal que la punxeu amb la punta d'un ganivet i la desinfleu per a què quedi ben plana.

Mentre es cou podeu preparar la ceba, tallada allargassada i ben primeta (com juliana), que anirà damunt la coca. Poseu-hi una mica de sal i un raig d'oli. Prepareu les figues, talleu-les com es veu a la imatge (rodanxes gruixudetes), i talleu rodanxes de formatge de cabra; si ho preferiu podeu emprar brie o camembert, també hi anirà bé.

Quan la massa del forn sigui al punt indicat abans, la posareu damunt uns estalvis, hi abocareu la ceba i hi col·locareu les figues. Finalment, poseu-hi les rodanxes de formatge i torneu a enfornar uns 15 minuts més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...