Quan dic fideus "plans" em refereixo als que són com els tallarins (plans, a diferència dels espaguetis, que són rodons) però molt curts. No en sé els motius però hi ha gent que els prefereix clarament, molt per davant dels rodons. També hi ha gustos diversos quant al gruix. Hi ha qui prefereix el tipus prim com el cabell d'àngel i qui opta pel fideu més gruixut de la fideuà. En qualsevol cas, respectant tots els gustos, el que variarà més serà el temps de cocció, però la recepta essencialment serà la mateixa.
El tema del bacallà sempre ha estat font de discussió. De fet no hi ha cap manera de garantir del tot que no serà ni salat ni fat. Jo el compro trossejat (té més bon preu que el sencer però agafeu una varietat que no sigui la més barata), el poso en un recipient amb la fondària suficient per a què quan s'hidrati segueixi submergit, hi poso tota l'aigua que puc i el deixo així a la nevera 4 dies. Llavors li canvio l'aigua i el tinc 24 hores més a la nevera. Normalment així queda al punt de sal, i si el teniu 5 o 6 dies en comptes de 4 a la nevera no passa res. Això sí, deixeu-lo escórrer bé abans d'emprar-lo en aquesta recepta.
El primer que necessitem és un bon sofregit, i aquí he explicat algunes coses sobre el tema. En aquest cas ens cal un sofregit de poc temps. Posem oli a la cassola, quan sigui calent hi afegim la ceba tallada petita (no cal passar-se i fins i tot es pot posar tallada en juliana) i esperem que es torni una mica transparent i després que agafi color. Ja hi podrem posar el tomàquet natural ratllat (amb un, si no és molt petit, n'hi ha prou) i esperarem que es cogui, uns 4 o 5 minuts.
No està de més recordar que el sofregit mai s'ha d'enganxar al fons de la cassola perquè ens farà el plat amargant. Sí, és la pega del sofregit: no te'n pots oblidar ! L'has de remenar de tant en tant (depèn de la intensitat del foc).
En aquest cas és important advertir-ho perquè mentre anem fent el sofregit haurem de preparar les carxofes. Jo poso un plat fondo amb aigua i suc de llimona o julivert per anar-les tirant a mesura que les tallo a bocins, i d'aquesta manera no s'ennegreixen. Primer enretireu les fulles exteriors sense mirar prim. Sabreu quan aturar perquè quan estireu amb el ganivet fan un cruixit audible i no cal fer gens de força; en canvi les primeres exigeixen unes bones estirades. Repeleu el tronc i talleu la part més alta de la copa de la carxofa. Ha de ser fàcil. Si no, vol dir que heu de treure encara més fulles exteriors. Certament quedarà molt poca cosa... I la bossa de brossa orgànica gairebé plena !
Amb tota aquesta operació el sofregit hauria d'estar molt avançat. Quan el tomàquet és cuit hi posareu la màgia: una copeta meitat moscatell i meitat aquavit (un aiguardent danès que donarà un toc especial a aquest plat i a d'altres com la sípia amb patates o alguns arrossos melosos de marisc). Espereu que l'alcohol s'evapori (uns minutets) i ja hi podeu posar les carxofes. S'han de coure bé perquè si són dures arruïnaran la festa. Poseu aigua a bullir (podeu emprar brou si n'heu fet algun dia i l'heu guardat) i, quan les carxofes estiguin gairebé cuites hi aboqueu els fideus, remeneu 2 minuts i hi tireu l'aigua bullint. Depenent del tipus de pasta tardarà més o menys a coure's però en qualsevol cas fos minuts abans d'acabar hi podreu tirar el bacallà esmicolat o a bocins petits. Les proporcions de fideus i brou no les sé exactament, entre altres coses perquè a mi m'agrada que no quedin secs. Aproximadament, si feu servir 250 grs de fideus compteu 600 grs o cc d'aigua. I si no voleu patir, poseu més aigua a bullir i n'afegiu si us fa falta. No passa res.
El tema del bacallà sempre ha estat font de discussió. De fet no hi ha cap manera de garantir del tot que no serà ni salat ni fat. Jo el compro trossejat (té més bon preu que el sencer però agafeu una varietat que no sigui la més barata), el poso en un recipient amb la fondària suficient per a què quan s'hidrati segueixi submergit, hi poso tota l'aigua que puc i el deixo així a la nevera 4 dies. Llavors li canvio l'aigua i el tinc 24 hores més a la nevera. Normalment així queda al punt de sal, i si el teniu 5 o 6 dies en comptes de 4 a la nevera no passa res. Això sí, deixeu-lo escórrer bé abans d'emprar-lo en aquesta recepta.
El primer que necessitem és un bon sofregit, i aquí he explicat algunes coses sobre el tema. En aquest cas ens cal un sofregit de poc temps. Posem oli a la cassola, quan sigui calent hi afegim la ceba tallada petita (no cal passar-se i fins i tot es pot posar tallada en juliana) i esperem que es torni una mica transparent i després que agafi color. Ja hi podrem posar el tomàquet natural ratllat (amb un, si no és molt petit, n'hi ha prou) i esperarem que es cogui, uns 4 o 5 minuts.
No està de més recordar que el sofregit mai s'ha d'enganxar al fons de la cassola perquè ens farà el plat amargant. Sí, és la pega del sofregit: no te'n pots oblidar ! L'has de remenar de tant en tant (depèn de la intensitat del foc).
En aquest cas és important advertir-ho perquè mentre anem fent el sofregit haurem de preparar les carxofes. Jo poso un plat fondo amb aigua i suc de llimona o julivert per anar-les tirant a mesura que les tallo a bocins, i d'aquesta manera no s'ennegreixen. Primer enretireu les fulles exteriors sense mirar prim. Sabreu quan aturar perquè quan estireu amb el ganivet fan un cruixit audible i no cal fer gens de força; en canvi les primeres exigeixen unes bones estirades. Repeleu el tronc i talleu la part més alta de la copa de la carxofa. Ha de ser fàcil. Si no, vol dir que heu de treure encara més fulles exteriors. Certament quedarà molt poca cosa... I la bossa de brossa orgànica gairebé plena !
Amb tota aquesta operació el sofregit hauria d'estar molt avançat. Quan el tomàquet és cuit hi posareu la màgia: una copeta meitat moscatell i meitat aquavit (un aiguardent danès que donarà un toc especial a aquest plat i a d'altres com la sípia amb patates o alguns arrossos melosos de marisc). Espereu que l'alcohol s'evapori (uns minutets) i ja hi podeu posar les carxofes. S'han de coure bé perquè si són dures arruïnaran la festa. Poseu aigua a bullir (podeu emprar brou si n'heu fet algun dia i l'heu guardat) i, quan les carxofes estiguin gairebé cuites hi aboqueu els fideus, remeneu 2 minuts i hi tireu l'aigua bullint. Depenent del tipus de pasta tardarà més o menys a coure's però en qualsevol cas fos minuts abans d'acabar hi podreu tirar el bacallà esmicolat o a bocins petits. Les proporcions de fideus i brou no les sé exactament, entre altres coses perquè a mi m'agrada que no quedin secs. Aproximadament, si feu servir 250 grs de fideus compteu 600 grs o cc d'aigua. I si no voleu patir, poseu més aigua a bullir i n'afegiu si us fa falta. No passa res.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada