Passa al contingut principal

Salmorejo

Senzill i molt refrescant, aquest plat és ideal a l'estiu per combatre la calor. A més és una bona manera d'aprofitar el pa del dia abans (o de dos o tres dies). Només necessitareu, a més del pa, tomàquets madurs, all, oli, sal i vinagre, ingredients que solem tenir sempre a casa.


Vaig preparar aquest salmorejo per primera vegada després d'un viatge acadèmic a Granada, però el que vaig tastar allà (i la recepta que vaig incorporar a la Bornicuina) era fet a l'estil cordovès, o això em van contar. He de dir que no era cap restaurant de luxe, ni de bon tros. Era una humil residència amb una cuinera excel·lent i un aire molt casolà.

Bé, agafeu un bol ben gros perquè al principi els ingredients faran molt embalum. Poseu un cassó o una olleta amb aigua al foc, que us servirà per a escaldar els tomàquets. Poseu glaçons de gel en un altre bol; us servirà per a tallar la cocció i poder pelar amb facilitat els tomàquests. Mentres l'aigua s'escalfa, talleu el pa (recordeu que no ha de ser del dia) a bocins. Si és una barra, feu llesques normals i talleu-les per la meitat. Aquest tamany ja anirà bé. Poseu-les en el bol i afegiu un raig d'aigua fresca (un tassó o got normal) per a què s'estovi una mica.

Escaldeu els tomàquets. Només 20 segons a l'aigua bullint i passeu-los pel bol amb aigua i gel. Aneu-los deixant en un plat i després els pelareu i els incorporareu al bol on hi teniu el pa. Peleu un gra d'all (si us agrada molt podeu posar-n'hi més), traieu-li el nervi, i tireu-lo al bol. Poseu-hi sal i tritureu bé amb el túrmix, fins que no quedin trossos de pa identificables. Aboqueu l'oli mentre seguiu triturant fins que s'hi hagi incorporat tot i la barreja tingui un color vermell tirant a rosat. Ara hi posareu vinagre. És aconsellable que feu servir un vinagre relativament bo, de xerès per exemple, que no sigui excessivament àcid. Un rajolí bastarà, però sempre podreu rectificar després. Seguiu triturant fins que estigui tot homogèniament barrejat. Ha de tenir una textura una mica espessa. Poseu-ho a la nevera per a què estigui ben fred a l'hora de menjar-lo. Serviu pernil salat i ou dur, tot tallat ben petit, per a què cadascú se'n posi al seu bol just abans de menjar-se el salmorejo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aguiat de pilotes

La carn picada, si és bona, permet preparar moltes coses: hamburgueses, canelons, lassanya i també les pilotes o mandonguilles que us explico aquí (a més del pastís de carn, és clar). Sempre la faig servir mesclada de porc i vedella (mig i mig) i a vegades a la carnisseria demano que la passin dues vegades per la màquina. Per fer les pilotes que veieu a la foto compteu uns 700 gr d'aquesta carn picada. La mescla amb la que anireu fent les pilotes conté la carn, un ou, all i julivert tallat molt petit, sal, pebre negre i galeta picada o pa ratllat. En un bol gros poseu la carn picada i aneu afegint els ingredients anteriors (primer la sal i el pebre negre, i deixeu pel final el pa ratllat, la quantitat del qual dependrà de la quantitat de carn i de la consistència de la barreja després de posar-hi l'ou i remenar-ho tot). Un consell és que remeneu amb dues forquilles i aneu fent moviments creuant-les de manera que s'integri tot perfectament. Ara ja podeu anar fent les pi...

El(s) sofregit(s)

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...

Albergínies escabetxades

Em va passar aquesta recepta la Carme Calafat i crec que la preparava la seva padrina. Es tracta d'un plat que en la seva senzillesa amaga una delicatessen gastronòmica de primer nivell. Primer, talleu les albergínies (quatre o cinc) a rodanxes d'entre mig i un cm de gruix. Poseu-les escampades damunt una fusta o el marbre de la cuina i poseu-hi sal a fi que amollin l'amargor. Deixeu-les cinc minuts, doneu-lis la volta, saleu, i cinc minuts més (si estan més temps, no passa res).  En una paella amb bastant oli a temperatura mitjana-alta, les anireu fregint. Es nota fàcilment quan es tornen toves, moment en què les anireu retirant i les posareu escampades dins una cassola de fang. Si en deu una quantitat considerable, és aconsellable que en comptes de posar-les totes a la cassola, en reserveu en un plat (tot d'una sabreu per què). En el mateix oli hi hi fregiu uns quants grans d'all, aixafats amb un cop sec. Quan s'han enrossit hi abocareu una quan...