Aquesta recepta la vaig aprendre de l'àvia i era un dels meus plats preferits. No puc assegurar que jo la faci igual que ella perquè han passat molt anys i només la tinc apuntada al cap (i a partir d'ara en aquest blog). Però l'essència sí que és sempre la mateixa: un bon rap fresc, un sofregit fet amb paciència, i posar-hi tots els sentits a l'hora de cuinar-lo.
Com es veu a la foto, les gambes també són un ingredient important de la recepta, així com els ous durs. Doncs bé, començarem posant oli a la cassola i l'escalfarem bé.
Per cert, encara em trobo gent que se sorprèn quan dic que cuino amb cassoles de fang, i la sorpresa augmenta encara més quan saben que tinc vitroceràmica en comptes de la tradicional cuina de gas. Hi ha la creença que les cassoles de fang no es poden emprar amb vitroceràmica, però és una creença falsa, com podeu constatar. Una altra cosa és si els plats surten més bé o més malament, discussió en la qual no és moment d'entrar però tinc la sensació que la qualitat del plat depèn molt poc d'aquest factor.
Bé, quan l'oli sigui ben calent hi tirarem les gambes i un polsim de sal. Més que res volem que l'oli s'impregni del gust de les gambes. Per això només cal tenir-les un o dos minuts, volta i volta. Les gambes han de ser fresques, això és imprescindible. No cal que siguin molt grosses, mitjanes aniran bé. Eviteu les més petites, però, en aquesta recepta. El comensal ha de gaudir de la gamba i no volem que s'hi baralli pelant-la per acabar obtenint una misèria de "popa". Si són gambes mitjanes-grossetes, amb dues per persona n'hi haurà prou (recordeu que l'estrella del plat és el rap).
Enretireu les gambes, abaixeu el foc una mica, i aboqueu la ceba i el pebrot verd, tot tallat ben petit, per anar fent el sofregit. Aquí trobareu més informació sobre els sofregits. Afegiu una fulla de llorer i, si cal, ajudeu a coure amb una mica d'aigua. Això ho fareu en cas que s'enrosseixi massa aviat (probablement perquè el foc és massa fort o perquè fa massa estona que no heu remenat el sofregit), i no comporta cap problema sempre i quan eviteu que la ceba i el pebrot quedin bullits en comptes de sofregits. El procés és lent, s'ha de remenar sovint per a evitar que s'aferri al fons de la cassola, s'ha de controlar el color que va agafant, escoltar el soroll que fa... Si feu servir 2 cebes i 1/2 pebrot verd (per una cassola com la de la foto aquestes quantitats ja van bé, tot i que es poden augmentar) jo diria que aquesta part de la recepta requerirà uns 40 minuts, però recordeu que són els vostres sentits els que us han de guiar. Mentrestant prepareu els ous durs (10-12 minuts bullint).
En aquest punt ratlleu un tomàquet madur i afegiu-lo al sofregit. Remeneu bé, que es cogui 5 minuts i aboqueu una copeta d'aquavit amb una mica de moscatell. L'aquavit és un destil·lat norueg que trobareu en botigues especialitzades. Hi ha qui, en comptes d'aquesta barreja, fa servir vi blanc o cava. No serà el mateix però si no hi ha més remei... Deixeu evaporar l'esperit mentre saleu el rap lleugerament pels dos costats. Col·loqueu els talls de rap a sobre el sofregit, no apugeu el foc, i tapeu la cassola. La cossió del rap és relativament ràpida (si us passeu de cocció quedarà dur, gomós, i serà una veritable llàstima) i per tant ara heu de posar els cinc sentits en el que feu.
Agafeu el morter i feu una picada amb un gra d'all, deu o dotze ametlles torrades (amb pell o sense, és igual), una mica de julivert i sal. Vigileu el rap i doneu la volta als talls quan siguin blancs de la part de baix. Espereu una mica amb la cassola tapada. Poseu-hi les gambes i els ous durs. Amb una cullera aneu agafant el suc de la cassola i aboqueu-lo al morter a fi de diluir la picada. Remeneu el contingut de la cassola de manera que quedi tot ben impregnat del sofregit i finalment aboqueu la picada i repartiu-la ben bé. Deixeu coure uns cinc minuts i enretireu la cassola del foc. Compteu que l'heu de deixar reposar una hora com a mínim i ja us la podreu menjar.
Com es veu a la foto, les gambes també són un ingredient important de la recepta, així com els ous durs. Doncs bé, començarem posant oli a la cassola i l'escalfarem bé.
Per cert, encara em trobo gent que se sorprèn quan dic que cuino amb cassoles de fang, i la sorpresa augmenta encara més quan saben que tinc vitroceràmica en comptes de la tradicional cuina de gas. Hi ha la creença que les cassoles de fang no es poden emprar amb vitroceràmica, però és una creença falsa, com podeu constatar. Una altra cosa és si els plats surten més bé o més malament, discussió en la qual no és moment d'entrar però tinc la sensació que la qualitat del plat depèn molt poc d'aquest factor.
Bé, quan l'oli sigui ben calent hi tirarem les gambes i un polsim de sal. Més que res volem que l'oli s'impregni del gust de les gambes. Per això només cal tenir-les un o dos minuts, volta i volta. Les gambes han de ser fresques, això és imprescindible. No cal que siguin molt grosses, mitjanes aniran bé. Eviteu les més petites, però, en aquesta recepta. El comensal ha de gaudir de la gamba i no volem que s'hi baralli pelant-la per acabar obtenint una misèria de "popa". Si són gambes mitjanes-grossetes, amb dues per persona n'hi haurà prou (recordeu que l'estrella del plat és el rap).
Enretireu les gambes, abaixeu el foc una mica, i aboqueu la ceba i el pebrot verd, tot tallat ben petit, per anar fent el sofregit. Aquí trobareu més informació sobre els sofregits. Afegiu una fulla de llorer i, si cal, ajudeu a coure amb una mica d'aigua. Això ho fareu en cas que s'enrosseixi massa aviat (probablement perquè el foc és massa fort o perquè fa massa estona que no heu remenat el sofregit), i no comporta cap problema sempre i quan eviteu que la ceba i el pebrot quedin bullits en comptes de sofregits. El procés és lent, s'ha de remenar sovint per a evitar que s'aferri al fons de la cassola, s'ha de controlar el color que va agafant, escoltar el soroll que fa... Si feu servir 2 cebes i 1/2 pebrot verd (per una cassola com la de la foto aquestes quantitats ja van bé, tot i que es poden augmentar) jo diria que aquesta part de la recepta requerirà uns 40 minuts, però recordeu que són els vostres sentits els que us han de guiar. Mentrestant prepareu els ous durs (10-12 minuts bullint).
En aquest punt ratlleu un tomàquet madur i afegiu-lo al sofregit. Remeneu bé, que es cogui 5 minuts i aboqueu una copeta d'aquavit amb una mica de moscatell. L'aquavit és un destil·lat norueg que trobareu en botigues especialitzades. Hi ha qui, en comptes d'aquesta barreja, fa servir vi blanc o cava. No serà el mateix però si no hi ha més remei... Deixeu evaporar l'esperit mentre saleu el rap lleugerament pels dos costats. Col·loqueu els talls de rap a sobre el sofregit, no apugeu el foc, i tapeu la cassola. La cossió del rap és relativament ràpida (si us passeu de cocció quedarà dur, gomós, i serà una veritable llàstima) i per tant ara heu de posar els cinc sentits en el que feu.
Agafeu el morter i feu una picada amb un gra d'all, deu o dotze ametlles torrades (amb pell o sense, és igual), una mica de julivert i sal. Vigileu el rap i doneu la volta als talls quan siguin blancs de la part de baix. Espereu una mica amb la cassola tapada. Poseu-hi les gambes i els ous durs. Amb una cullera aneu agafant el suc de la cassola i aboqueu-lo al morter a fi de diluir la picada. Remeneu el contingut de la cassola de manera que quedi tot ben impregnat del sofregit i finalment aboqueu la picada i repartiu-la ben bé. Deixeu coure uns cinc minuts i enretireu la cassola del foc. Compteu que l'heu de deixar reposar una hora com a mínim i ja us la podreu menjar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada