Vaig aprendre a fer coques mallorquines per allò de no perdre el patrimoni cultural, i la veritat és que fer-ne s'ha convertit en una rutina gairebé setmanal a l'hora de sopar.
Com que la massa sempre la faig igual (tot i que, per aquells misteris de la cuina artesanal, no QUEDA sempre igual), la descripció de com la faig us serveix per a les altres variants de coques que trobareu en aquest blog. Però abans de continuar, he de reconèixer a la Carme Calafat el mèrit d'haver-me ensenyat aquesta recepta.
Les coques com la de la imatge es cuinen en aquestes safates o llaunes típiques, que varien de mides i poden ser quadrades, rectangulars i més o menys allargades. Però bé, si agafeu com a referència al superfície de la que es veu a sobre, necessitareu posar en un bol gros mig tassó d'aigua, mig d'oli d'oliva i un polsim de sal. I ara ve la part divertida i delicada alhora: abocar-hi farina (de rebosteria. no de força) i remenar amb la mà fent moviments circulars cap a un costat, cap a l'altre, desengaxant la farina de la superfície interior del bol, jugant amb aquesta massa. Quanta farina? La veritat és que no l'he pesat mai i per tant no ho sé. Hi ha una expressió (que no he acabat d'entendre mai) que vol ser una indicació: "tota la que admeti". Jo us diria que tireu la farina en tres o quatre actes, i que el secret principal és que remeneu fins que no s'enganxi ni a les vostres mans ni al bol, i que alhora conservi un aspecte humit i una mica llefiscós; dit d'una altra manera, si feu una bola amb aquesta massa, quan la poseu damunt la taula s'ha de deformar una mica, no pot quedar rígida.
Enceneu el forn, a dalt i a baix, sense ventilador, i seleccioneu una temperatura de 235ºC, i que es vagi escalfant.
Unteu, amb els dits, la llauna amb una mica d'oli, poseu la massa al centre i escampeu-la per tota la llauna. Això ho fareu pressionant amb les mans i amb els dits, sempre des del mig cap als costats i cap als extrems. No tingueu pressa perquè la massa, si l'estireu de mala manera, s'encongirà molt durant la cocció.
Ara fareu la primera cocció de la massa que acabeu d'estirar per tota la llauna. Poseu-la al forn, al nivell més baix (sense comptar el propi terra del forn), fins que les vores comencin a ser rígides i/o el color de la massa en alguns llocs tingui un to més fosc del que tenia quan era crua. Temps? No ho sé, potser 15 minuts, depèn molt de cada forn, però el consell és que en aquest cas val més passar-se per cuit que per cru.
Mentre es cou la massa, en el mateix bol (net de restes, si n'hi havia) hi tallareu les tomàtigues i la ceba (i si us agrada, el pebrot verd) en quantitat suficient per a cobrir tota la coca sobradament però sense passar-se. Hi posareu sal, oli, i pebre vermell dolç (n'hi podeu posar una mica de picant barrejat si ho tolereu bé), i ho remenareu molt bé. Resumint: fareu el trempó.
Quan la primera cocció estigui acabada, traureu la llauna del forn, hi escampareu el trempó i tornareu a enfornar-la per a què en aquesta segona cocció es confitin bé les tomàtigues i la ceba. Les condicions (temperatura i posició de la llauna dins el forn són iguals que abans. Probablement 20 o 25 minuts seran suficients per tenir la coca acabada. Amb la mateixa escalfor, quan la retireu del forn, els bocins de formatge de cabra que es veuen a la imatges quedaran el punt de "cuits". Deixeu refredar la coca sense presses (no la poséssiu mai a la nevera !!) i la podreu gaudir en un àpat senzill però memorable.
Com que la massa sempre la faig igual (tot i que, per aquells misteris de la cuina artesanal, no QUEDA sempre igual), la descripció de com la faig us serveix per a les altres variants de coques que trobareu en aquest blog. Però abans de continuar, he de reconèixer a la Carme Calafat el mèrit d'haver-me ensenyat aquesta recepta.
Les coques com la de la imatge es cuinen en aquestes safates o llaunes típiques, que varien de mides i poden ser quadrades, rectangulars i més o menys allargades. Però bé, si agafeu com a referència al superfície de la que es veu a sobre, necessitareu posar en un bol gros mig tassó d'aigua, mig d'oli d'oliva i un polsim de sal. I ara ve la part divertida i delicada alhora: abocar-hi farina (de rebosteria. no de força) i remenar amb la mà fent moviments circulars cap a un costat, cap a l'altre, desengaxant la farina de la superfície interior del bol, jugant amb aquesta massa. Quanta farina? La veritat és que no l'he pesat mai i per tant no ho sé. Hi ha una expressió (que no he acabat d'entendre mai) que vol ser una indicació: "tota la que admeti". Jo us diria que tireu la farina en tres o quatre actes, i que el secret principal és que remeneu fins que no s'enganxi ni a les vostres mans ni al bol, i que alhora conservi un aspecte humit i una mica llefiscós; dit d'una altra manera, si feu una bola amb aquesta massa, quan la poseu damunt la taula s'ha de deformar una mica, no pot quedar rígida.
Enceneu el forn, a dalt i a baix, sense ventilador, i seleccioneu una temperatura de 235ºC, i que es vagi escalfant.
Unteu, amb els dits, la llauna amb una mica d'oli, poseu la massa al centre i escampeu-la per tota la llauna. Això ho fareu pressionant amb les mans i amb els dits, sempre des del mig cap als costats i cap als extrems. No tingueu pressa perquè la massa, si l'estireu de mala manera, s'encongirà molt durant la cocció.
Ara fareu la primera cocció de la massa que acabeu d'estirar per tota la llauna. Poseu-la al forn, al nivell més baix (sense comptar el propi terra del forn), fins que les vores comencin a ser rígides i/o el color de la massa en alguns llocs tingui un to més fosc del que tenia quan era crua. Temps? No ho sé, potser 15 minuts, depèn molt de cada forn, però el consell és que en aquest cas val més passar-se per cuit que per cru.
Mentre es cou la massa, en el mateix bol (net de restes, si n'hi havia) hi tallareu les tomàtigues i la ceba (i si us agrada, el pebrot verd) en quantitat suficient per a cobrir tota la coca sobradament però sense passar-se. Hi posareu sal, oli, i pebre vermell dolç (n'hi podeu posar una mica de picant barrejat si ho tolereu bé), i ho remenareu molt bé. Resumint: fareu el trempó.
Quan la primera cocció estigui acabada, traureu la llauna del forn, hi escampareu el trempó i tornareu a enfornar-la per a què en aquesta segona cocció es confitin bé les tomàtigues i la ceba. Les condicions (temperatura i posició de la llauna dins el forn són iguals que abans. Probablement 20 o 25 minuts seran suficients per tenir la coca acabada. Amb la mateixa escalfor, quan la retireu del forn, els bocins de formatge de cabra que es veuen a la imatges quedaran el punt de "cuits". Deixeu refredar la coca sense presses (no la poséssiu mai a la nevera !!) i la podreu gaudir en un àpat senzill però memorable.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada