La borniCuina

La pasta de fulls que podeu trobar a la majoria de supermercats i botigues d'alimentació té moltíssimes utilitats que poden resoldre un àpat o simplement alegrar-lo amb uns entrants. És fàcil de manipular, admet moltíssimes opcions, es cou aviat i el risc de fracàs és molt reduït. A la imatge teniu una mostra de possibles formes fetes per algú (l'autor) que no és precisament un artista... Els rectangulars contenen escalivada (pebrots vermells i albergínia), i els que recorden vagament un croissant estan farcits amb pernil dolç i formatge. En general faig servir pasta de fulls rectangular i no la compro congelada (la trobareu refrigerada). Si és de la congelada caldrà descongelar-la prèviament i això requereix planificació, cosa que no sempre és possible. Si, en canvi, la teniu a la nevera, la podreu emprar en aquell moment terrorífic en què us pregunteu (o us pregunten) " què farem per sopar? " Lògicament si els voleu farcir amb escalivada l'heu de tenir fe...

A finals d'estiu (segona quinzena d'agost, setembre) és el temps de les figues, i és l'hora de fer la coca que teniu a la imatge. La base és la mateixa que per altres coques esmentades en aquest blog. Si agafeu com a referència al superfície de la que es veu a la foto, necessitareu posar en un bol gros mig tassó d'aigua, mig d'oli d'oliva i un polsim de sal. Enceneu el forn, a dalt i a baix, sense ventilador, i seleccioneu una temperatura de 235ºC, i que es vagi escalfant. I ara ve la part divertida i delicada alhora: abocar-hi farina (de rebosteria, no de força) i remenar amb la mà fent moviments circulars cap a un costat, cap a l'altre, desengaxant la farina de la superfície interior del bol, jugant amb aquesta massa. Quanta farina? Hi ha una expressió (que no he acabat d'entendre mai) que vol ser una indicació: "tota la que admeti". Jo us diria que tireu la farina en tres o quatre actes, i que el secret principal és que remene...