La borniCuina

Els peus de porc són un dels meus menjars preferits. L'elaboració és certament llarga, però el resultat s'ho val, i molt. Contràriament al que es pensa, hi ha molt poc greix en els peus de porc, i per tant no és un plat a evitar per aquest motiu. Sí que és veritat que segons com es cuina pot arribar a ser un plat feixuc i de difícil digestió (per exemple si es cuina amb un excés de llard o si es fan servir massa espècies), però la manera que us explico a continuació no provocarà cap d'aquests problemes (sempre i quan se'n mengi una quantitat moderada, lògicament, com passa amb tot). Tot i que no té una importància decisiva en aquest cas, si és possible compreu els peus al carnisser o la carnissera de confiança. Agafeu una olla grossa, poseu-hi els peus (els del porc !) i afegiu aigua abundant; penseu que la cocció és llarga (2 hores com a mínim, depenent de la mida dels peus, entre altres coses) i se'n evaporarà molta. Aigua mineral? Si la de l'aixeta la be...

La base de la cuina catalana tradicional és el sofregit. Si està ben fet, tot el que s'hi construeix damunt, ja siguin uns peus de porc, un mar-i-muntanya, o unes faves, té molt de guanyat. Però segurament hauríem de parlar de sofregits, en plural, o almenys jo ho entenc i practico així. No faig el mateix sofregit quan el plat ha de ser contundent que quan ha de ser més lleuger. Per exemple, un pollastre amb prunes exigeix un sofregit molt cuinat que difícilment aconseguireu a un temps inferior a l'hora. En canvi, si voleu fer uns fideus amb costella de porc, amb 1/2 horeta n'hi haurà prou. Molta gent diu que el sofregit es fa amb ceba, all i tomàquet (oli i sal a la cassola) com a ingredients imprescindibles i sovint únics. No és ben bé així. Gairebé sempre, abans de començar a coure la ceba, passo per l'oli ben calent l'ingredient principal del plat; gambes, si faig un suquet, costella, si faig uns fideus, galtes, si preparo unes "carrilleres", etc. A ...