La borniCuina

Vaig aprendre a fer coques mallorquines per allò de no perdre el patrimoni cultural, i la veritat és que fer-ne s'ha convertit en una rutina gairebé setmanal a l'hora de sopar. Com que la massa sempre la faig igual (tot i que, per aquells misteris de la cuina artesanal, no QUEDA sempre igual), la descripció de com la faig us serveix per a les altres variants de coques que trobareu en aquest blog. Però abans de continuar, he de reconèixer a la Carme Calafat el mèrit d'haver-me ensenyat aquesta recepta. Les coques com la de la imatge es cuinen en aquestes safates o llaunes típiques, que varien de mides i poden ser quadrades, rectangulars i més o menys allargades. Però bé, si agafeu com a referència al superfície de la que es veu a sobre, necessitareu posar en un bol gros mig tassó d'aigua, mig d'oli d'oliva i un polsim de sal. I ara ve la part divertida i delicada alhora: abocar-hi farina (de rebosteria. no de força) i remenar amb la mà fent moviments circu...

Us explico primer la manera com els vaig aprendre a fer a casa. Així els feia la meva mare, a qui la cuina no li agradava gens però algunes coses (poques) li sortien molt bé. Després us diré com els faig ara, adaptats als gustos de les meves filles. Segurament la part més delicada d'aquest plat és el dessalat del bacallà. Amb els anys he après a fer-ho bé i amb resultats gairebé garantits. Compreu bacallà a tires o trossos però de bona qualitat (si n'hi ha de dos preus agafeu el car: amb uns 8 euros podreu fer bunyols per a 4 persones fàcilment). Poseu-los en un recipient i ompliu-lo d'aigua. Heu de pensar que quan s'hidratin creixeran una mica i no haurien de quedar fora de l'aigua. Per tant, sigueu generosos i que l'aigua cobreixi bé tots els trossos. Fiqueu-ho a la nevera i oblideu-vos-en durant quatre dies. Canvieu l'aigua, torneu a ficar-ho a la nevera i espereu un dia. Els trossos de bacallà han d'haver perdut la sal extra i s'han de pode...